miércoles, 18 de octubre de 2017

ESA LUNA LOCA

Se desliza el astro solar hacia las profundidades del océano, encendiendo sueños nocturnos.
Oscurece la tierra. Crecen las sombras. En el cielo, la Luna se encamina tomando posición, mientras las estrellas abrillantan sus puntas de purpurina para lucir hermosas. Momentos de duelo intenso, entre la oscuridad y las sombras que van dejando pasó a la diosa de la noche.
Ella, radiante, queda dueña y señora de un mundo en penumbras.

Altiva en lo más alto, allí arriba, contempla su imperio silencioso, y ni tan siquiera las aves se atreven a interrumpir dicho encanto. Sólo el búho con ojos avizores, inmóvil e imperturbable,
da una nota misteriosa a los bosques en encantados. Las alimañas esperan su botín, camufladas en sus guaridas, esperando la víctima apropiada.

Historias interminables en noches donde las tinieblas cubren los pecados de los hombres, ocultando las intrigas con raras indumentarias carnavalescas. El silencio intimida a los ricos, y también a los pobres de espíritu, y ensalza a los trúhanes, ladrones y a las mujeres de incierta conciencia. Juega la Luna con picardía con el género humano, dejando a su libre albedrío el día del juicio final.

Canta de nuevo el jilguero, se deslizan las sombras en el bosque en busca de refugio en cuevas y alcantarillas. La farándula busca resguardo en sus buhardillas.

Se desmaquillan las estrellas para ir a la cama, mientras la Luna se despide orgullosa por todo lo alto, en un cielo teñido de colores rojizos.

Colleción: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS". 


THIS CRAZY MOON

The solar star slides into the depth of the ocean, lighting up dreams at night. It darkens the earth. The shadows grow. In the sky the moon is taking position, meanwhile the stars shine and light up their glittery tips so they will look beautiful. Moments of intense dual, between the darkness and the shadows, they leave passing by the goddess of the night. She is radiant, she remains mistress and queen of a world in dim light.

Haughty in the highest point, beyond all, she contemplates her silent empire ,and not even the birds dare to interrupt her powerful charm. Only an owl with intent eyes, immobile and imperturbable, is able to give a mysterious note to the enchanted forests. The vermin awaits its booty, camoflaged in their lairs awaiting the perfect victim.

Endless stories told of when the darkness hid the sins of men, hiding the intrigues with rare carnival costumes. Silence intimidates the rich and even the poor in spirit and exalts the thugs,the theives and women of uncertain awareness. The moon, mischevious, plays with the human race leaving its free will until the day of judgement.

The goldfinch sings again, the shadows glide in the forest in search of refuge in caves and sewers.
The partygoers go to their lofts in search of shelter. 

The stars take off their glittery make up to go to bed, whilst the moon proudly bids farewell to everything up high, in a sky tinged red.


Collection: "FIRST LINE OF THE STALLS":
Translation: Sarah Louise Bussey

                                  AQUESTA LLUNA BOJA

Es llisca l'astre solar cap a les profunditats de l'oceà, encenent somnis nocturns.
Enfosqueix la terra. Creixen les ombres. Al cel, la Lluna s'encamina prenent posició, mentre els estels abrillanten les seves puntes de purpurina per lluir bells. Moments de duel intens, entre la foscor i les ombres que van deixant pas a la deessa de la nit.
Ella, radiant, queda propietària i senyora d'un món en penombres.

Altiva en el més alt, allà dalt, contempla el seu imperi silenciós, i ni tan sols les aus s'atreveixen a interrompre aquest encant. Només el mussol amb ull viu, immòbil i impertorbable,
dóna una nota misteriosa als boscos encantats. Les feristeles esperen el seu botí, camuflades en els seus caus, esperant la víctima apropiada.

Històries interminables en nits on les tenebres cobreixen els pecats dels homes, ocultant les intrigues amb rares indumentàries carnavalesques. El silenci intimida als rics, i també als pobres d'esperit, i enalteix als truans, lladres i a les dones d'incerta consciència. Juga la Lluna amb picardia amb el gènere humà, deixant al seu lliure albir el dia del judici final.

Canta de nou la cadernera, es llisquen les ombres en el bosc a la recerca de refugi en coves i embornals. La faràndula busca resguard en les seves golfes.

Es desmaquillen els estels per anar al llit, mentre la Lluna s'acomiada orgullosa amb magnificència, en un cel tenyit de colors.


Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló

jueves, 12 de octubre de 2017

DESDE UN LUGAR PRIVILEGIADO

 DESDE UN LUGAR PREVILEGIADO
 
Desde la cima, cerca de los astros, sentado sobre una piedra, donde cantan los pájaros, corre la ardilla y huye la lagartija hacia su escondrijo. Desde este monte sin nombre rodeado de pinos y sabinas, algún tomillo, alguna frígola, lavandas y otras hierbas de buenas fragancias me embelesan el dia.

Desde un lugar privilegiado, donde el viento silba entre las ramas y el sol aguarda en lo alto, oigo el cantar de las cigarras. En el horizonte se pierden de vista las olas, y en un mar en calma chicha, navegan las barcas de pesca y de turistas. Todo es sencillo; cada cosa está en su sitio. Aquí nunca pasa nada.

Contemplo la armonía de un mundo sin ansias, sin prisas, en calma. En la ladera de la montaña, una anciana pinta de cal blanca su casa. Un perro ladra sin aparente causa. Un ciclista cruza el valle, un carro se interpone en su camino, se saludan y charlan como viejos amigos. Un sol de justicia aprieta allá abajo. Un caballo labra el campo, y el campesino, al mediodía, hace una pausa para refrescarse la garganta.

Los niños salen del colegio creando un gran alboroto en el pueblo. Vuelven a sus hogares, jugando y corriendo alegres. Una mujer a gritos anuncia la hora de la comida: "¡A la mesa!"... y toda la familia deja sin pensarlo el trabajo y la algarabía.

Sigue el mundo en el más absoluto equilibrio, aquí nunca sucede nada extraño. Las horas van desfilando con la monotonía de hace siglos. Miro al cielo abstraído, y dos nubes blancas se alejan, mientas una manada de gaviotas vuelan sin gracia en busca de alimento en la orilla de la playa.

Las luces del pueblo se encienden, el sol se pierde por poniente. Yo sigo mirando hacia el cielo, donde la luna y las estrellas están presentes. Estoy convencido de que hay alguien en lo más alto del universo, que vigila a los que deseamos un mundo de paz y de esperanza.

 
Colleción: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".

 FROM A PRIVILEDGED PLACE

From the top, close to the stars, sat upon a stone, where the birds sing, a chipmunk runs and a  lizard flees to it´s hiding place, from this mountain surrounded by pines and junipers, thyme, lavander and other herbs of  beautiful fragrance, I am enchanted.

From a privileged place, where the wind whistles between the branches and the sun awaits way up high, I can hear the crickets sing. In the horizon, the waves are lost, and in the calm sea, tourist boats and fishing vessels sail. Everything is simple, everything in it´s place. Here, nothing ever happens.

I gaze at this world, harmonious, a world without anxieties, no rushing, a world in peace. In the hillside of the mountain, an old woman paints her house with white limescale. A dog barks without apparent cause. A cyclist crosses the valley, a car approaches the cyclist, they greet each other and chat like old friends. The sun beats down relentlessly. A horse plows the field, at noon a peasant pauses to cool his throat.

The children leave school making a big fuss in the village. They return home, running and playing happily. A woman shouting, announces the food is ready, "to the table!"... the whole family sat down together to eat forgetting the racket and thoughts of work.

The world continued  balanced, here nothing strange happens. The hours pass by monotomously as they did in centuries past. I look at the abstract sky,  two clouds move away whilst a herd of seagulls fly over without grace in search of food upon the shore.

The village lights up, the sun is lost in the west. I continue to gaze in wonderment, I stare at the moon and the stars in the sky and I am convinced that in the highest peak of the universe there is someone who watches over those who pray for peace and hope.


Collection: " THE FIRST LINE OF THE STALLS".
Translation: Sarah Louise Bussey

                              DES D'UN LLOC PRIVILEGIAT

Des del cim, prop dels astres, assegut sobre una pedra, on canten els ocells, corre l'esquirol i fuig la sargantana cap al seu amagatall. Des d'aquesta muntanya sense nom envoltat de pins i savines, alguna farigola, alguna frígola, espígols i altres herbes de bones fragàncies m'envelessen el dia.

Des d'un lloc privilegiat, on el vent xiula entre les branques i el sol espera al capdamunt, sento cantar les cigales. En l'horitzó es perden de vista les ones, i en un mar en calma absoluta, naveguen les barques de pesca i de turistes. Tot és senzill; cada cosa està en el seu lloc. Aquí mai passa res.

Contemplo l'harmonia d'un món sense ànsies, sense presses, en calma. En el vessant de la muntanya, una velleta pinta de calç blanca la seva casa. Un gos borda sense motiu aparent. Un ciclista creua la vall, un carro s'interposa en el seu camí, se saluden i xerren com a vells amics. Un sol de justícia estreny allà a baix. Un cavall llaura el camp, i el camperol, al migdia, fa una pausa per refrescar-se la gola.

Els nens surten del col·legi creant un gran xivarri al poble. Tornen a les seves llars, jugant i corrent alegres. Una dona a crits anuncia l'hora del menjar: "A la taula!"... i tota la família deixa sense pensar-ho el treball i l'algaravia.

Segueix el món en el més absolut equilibri, aquí mai succeeix res estrany. Les hores van desfilant amb la monotonia de fa segles. Miro al cel abstret, i dos núvols blancs s'allunyen, mentre una rajada de gavines volen sense gràcia a la recerca d'aliment en la riba de la platja.

Les llums del poble s'encenen, el sol es perd per ponent. Jo segueixo mirant cap al cel, on la lluna i els estels estan presents. Estic convençut que hi ha algú en el més alt de l'univers, que vigila als que desitgem un món de pau i d'esperança.


Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló

                                                              

lunes, 2 de octubre de 2017

MI ISLA BONITA


Toda la mañana hemos estado tumbados sobre la arena de la playa, mirando al mar y a las montañas. ¡Que hermoso paisaje nos rodea! ¿Que tendrá mi isla bonita, que oculta tesoros debajo de las aguas, y a duendes en los montes de tomillo, frigola y lavanda? ¿Que tendrán tus ojos del color de la tierra, que no puedo dejar de mirarte?
Remojamos los pies en la orilla, y jugamos como dos niños haciendo castillos de arena. Las horas van pasando y sin darnos cuenta, al atardecer nos fundimos con la naturaleza. Alzamos los ojos, mientras el cielo teñido de rojo escarlata, se va despidiendo de un sol polvoreado de oro.
¿De dónde sacas, amada, este perfume de mar salada? ¿De dónde sacan tus ojos este brillo de noche? ¿De dónde, estos besos marineros que me aturden? 
Se esconde el día, y damos la bienvenida a la noche callada y misteriosa. Nos halla enfrascados en un dulce abrazo, al tiempo que aparecen de la nada, besos mordidos de adolecente que se suben a la cabeza.
Llega la luna, vestida de plata, y se aposenta en su asiento de reina del universo. Caemos sobre la arena para ver como se mira guapa en el espejo de la bahia. Su larga estela viaja sobre las olas hasta la playa para acariciarnos. 
Desnudos nos sumergimos en aguas transparentes, y sentimos como su influjo enciende la llama del deseo. A lo lejos, entre pinos, se oirán gemidos celestiales de ángeles cantores. 


 Colleción: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".

MY BEAUTIFUL ISLAND

All morning we laid upon the sand of the beach, looking at the sea and the mountains. What beautiful landscape surrounds us! How beautiful is my island, what treasures lay beneath the waters? Where are the goblins that are hidden in the mountains of thyme, frigola and lavender? What do your eyes have that I can not stop looking at them.
 Lets soak our feet, and play like two children making castles in the sand. The hours pass by quickly and without realising it at sunset we became one with nature. We raise our eyes,
while the scarlet tinted sky says goodnight to a sun powdered with gold.
Where do you get my love, this perfume scented of  sea salt? Where did you get your eyes, that shine of the night? Where did you get those sailors kisses that stun me?
The day absconds, we welcome the quiet mysterious night. The night seems to come out from nowhere, it finds us engulfed in a sweet embrace. Adolescent bitten kisses that rise to the head.
The moon arrives, dressed in silver, she retires in her seat of the queen of the universe. We fall upon the sand to see how beautiful she looks in the mirror of the bay. Her long wake travels upon the waves and upon the beach to caress us.
Nude we submurged in clear waters, and felt as though their influence lit the flame of desire. Far away between pines, they could hear the sound of celestial angels singing.    



Collection: "FIRST LINE OF THE STALLS".
                                                                             Translation: Sarah Louise Bussey

LA MEVA ILLA BONICA

Tot el matí hem estat tombats sobre la sorra de la platja, mirant al mar i a les muntanyes. Quin bell paisatge ens envolta! Que tindrà la meva illa bonica, que oculta tresors sota les aigües, i a follets a les muntanyes de farigola, frígola i espígol? Que tindran els teus ulls del color de la terra, que no puc deixar de mirar-te?
Remullem els peus en la riba, i juguem com dos nens fent castells de sorra. Les hores van passant i sense adonar-nos, al capvespre ens fonem amb la naturalesa. Alcem els ulls, mentre el cel tenyit de vermell escarlata, es va acomiadant d'un sol empolsat d'or.
D'on treus, estimada, aquest perfum de mar salada? D'on treuen els teus ulls aquesta lluentor de nit? D'on, aquests petons mariners que m'atordeixen?
S'amaga el dia, i donem la benvinguda a la nit callada i misteriosa. Ens troba embardissats en una dolça abraçada, al mateix temps que apareixen del no-res, petons mossegats d'adolescent que es pugen al cap.
Arriba la lluna, vestida de plata, i s'allotja en el seu seient de reina de l'univers. Caiem sobre la sorra per veure com es mira bonica al mirall de la bahia. El seu llarg deixant viatja sobre les ones fins a la platja per acariciar-nos.
Nus ens submergim en aigües transparents, i sentim com el seu influx encén la flama del desig. Al lluny, entre pins, se sentiran gemecs celestials d'àngels cantors.


Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló

sábado, 23 de septiembre de 2017

VERTE DESNUDA

Verte desnuda es recordar la Luna. Y ese lunar que asoma, entre Marte y Júpiter, es la locura de una noche de verano. ¿Verte desnuda? ¡Si solo con verte es una tortura! Verte a la luz de la Luna, sería mirar la Tierra sentado sobre la Estrella Alhena, y ver las montañas de Sierra Morena pintadas de plata. O ver el caudal del río Guadalquivir bajar de color purpura. 
Verte, verte sería ver los siete colores del Arco Iris tiñendo el horizonte, mientras las gotas de lluvia viajan, buscando refugio en el mar Mediterráneo. Sólo con verte, ya tengo suficiente para perderme en el bosque de Otzarreta, en una noche de tormenta.
¿Qué no sentiría yo, si algún día  te viera desnuda? Verte, verte sobre la alcoba de un castillo, o en la cama de una cabaña, sería como ver pasar por mi vera una estela cruzar la Aurora Boreal. Verte desnuda, sería un viaje sin retorno, para quedarme a vivir en Saturno, colgado de un hilo, esperando que un día pronuncies mi nombre, para bajar volando hasta el planeta Tierra.

 
Collección: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".

TO SEE YOU NAKED 

To see you naked is it to remember the moon. The lunar that appears, between Mars and Jupiter, is the madness of a summers night. To see you naked? Only to see you is torture! To see you in the light of the moon is like looking at the earth sat upon the henna star, and to see the sorrel Sierra mountains painted in silver, or to see the river Guadalquivir flow beneath the colour purple.
To see you, to see you is like seeing the seven colours of the rainbow tinting the horizon, whilst the raindrops travel searching refuge in the Mediterranean sea. Only to see you , is enough to absconder in the Otzarreta forest on a tempestuous night.
 How would I feel, if one day I saw you nude? I see you, I see you in my mind lying upon a bed in a castle, or upon a bed in a cabin, to see you nude would be like watching a star pass through me as it crosses the Aurora Boreal. To see you nude would be like a journey where there is no return, to live on Saturn, hanging on a wire, waiting for the day that you pronounce my name, waiting for the day that you descend to earth.


Collection: "FIRST LINE OF THE STALLS".
Translation: Sarah Louise Bussey

Veure't nua

Veure't nua és recordar la Lluna. I aquesta piga que apunta, entre Mart i Júpiter, és la bogeria d'una nit d'estiu. Veure't nua? Si només amb veure't és una tortura! Veure't a la llum de la Lluna, seria mirar la Terra assegut sobre l'Estel Alhena, i veure les muntanyes de Serra Bruna pintades de plata. O veure el cabal del riu Guadalquivir baixar de color púrpura.

Veure't, veure't seria veure els set colors de l'Arc de Sant Martí tenyint l'horitzó, mentre les gotes de pluja viatgen, buscant refugi en el mar Mediterrani. Només amb veure't, ja tinc suficient per perdre'm en el bosc d'Otzarreta, en una nit de tempesta.

Què no sentiria jo, si algun dia et veiés nua? Veure't, veure't sobre l'alcova d'un castell, o en el llit d'una cabanya, seria com veure passar per la meva vora un deixant creuar l'Aurora Boreal. Veure't nua, seria un viatge sense tornada, per quedar-me a viure en Saturn, penjat d'un fil, esperant que un dia pronunciïs el meu nom, per baixar volant fins al planeta Terra.


Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló


miércoles, 6 de septiembre de 2017

EL MAR DEL OLVIDO

Que enorme es el olvido! Gigante! Y que duro se convierte cuando quiere atravesar la sorda
puerta del amor. Que silencio se interpone en la garganta de las esclavas palabras condenadas
al fracaso.

Lamentos que brotan en forma de lágrimas, y se pierden en la nada más absoluta del
desprecio, sin haber cumplido con la hazaña para las que nacieron. ¿Cuanto tiempo dura el 
olvido? ¿Cuanto tiempo debe durar la condena del alma?

Siempre expectante entre dos caras desiguales, yo continuo el firme propósito de
salveguardar el amor que no deseo olvidar. A pesar de los pesares de la indiferencia con la que
me obsequia. Me aferro a un no lejano pasado en el que compartía la simple razón de la
felicidad. Y camino sin destino por un desierto agotador, falto de esperanza y de cariño.
Desoladoras aspas de molinos me arrastran hacia las turbias aguas del Mar del Olvido.

 


Collección: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".

THE SEA OF OBLIVION

How enormous is the oblivion? Gigantic! How hard it becomes when it wants to cross the deaf
door of love. What silence stands between the throat and the enslaved words doomed to failure.

Lamentations that sprout in the form of tears, that are lost in the absolute worthlessness of
contempt, without fulfilling the feat for which they were born. How long does oblivion last?
How long should the sentence of the soul last?

Always expectant between two unequal faces, I continue with the firm purpose of
safeguarding the love that I don´t want to forget. In spite of the regrets of the indifference
with which she gives me. I cling to a non distant past in which I share the simple reason of
happiness. I walk aimlessly through an exhausting desert, lacking in hope and affection.
Devasting mill blades drag me down to the murky waters of the Sea of Oblivion.

    
Collection: "FIRST LINE OF THE STALLS".
Translation: Sarah Louise Bussey

EL MAR DE L'OBLIT 

Que enorme és l'oblit Gegant! l que dur es converteix quan vol travessar la sorda porta de
l' amor. Quin silenci s'interposa a la gola de les esclaves paraules condemnades al fracàs.

Laments que brollen en forma de llàgrimes, i es perden en el no-res més absolut del
menyspreu, sense haver complert amb la gesta per les quals van néixer. Quant de temps dura
l'oblit? Quant de temps ha de durar la condemna de l'ànima?

Sempre expectant entre dues cares desiguals, jo continu amb el ferm propòsit de salvaguardar
l'amor que no desitjo oblidar. Maigrat tot, la indiferència amb la qual m'obsequia. M'aferro a
un no llunyà passat en el qual compartia la simple raó de la felicitat. l camino sense destinació
per un desert esgotador, mancat d'esperança i d'afecte. Desoladores aspes de molins
m'arrosseguen cap a les tèrboles del Mar de l'Oblit.

  
Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló 

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA - Si me vas a dejar, mejor no me digas nada, bien puedes pegarme un tiro o darte la media vuelta sin que yo me enter...