jueves, 12 de octubre de 2017

DESDE UN LUGAR PRIVILEGIADO

 DESDE UN LUGAR PREVILEGIADO
 
Desde la cima, cerca de los astros, sentado sobre una piedra, donde cantan los pájaros, corre la ardilla y huye la lagartija hacia su escondrijo. Desde este monte sin nombre rodeado de pinos y sabinas, algún tomillo, alguna frígola, lavandas y otras hierbas de buenas fragancias me embelesan el dia.

Desde un lugar privilegiado, donde el viento silba entre las ramas y el sol aguarda en lo alto, oigo el cantar de las cigarras. En el horizonte se pierden de vista las olas, y en un mar en calma chicha, navegan las barcas de pesca y de turistas. Todo es sencillo; cada cosa está en su sitio. Aquí nunca pasa nada.

Contemplo la armonía de un mundo sin ansias, sin prisas, en calma. En la ladera de la montaña, una anciana pinta de cal blanca su casa. Un perro ladra sin aparente causa. Un ciclista cruza el valle, un carro se interpone en su camino, se saludan y charlan como viejos amigos. Un sol de justicia aprieta allá abajo. Un caballo labra el campo, y el campesino, al mediodía, hace una pausa para refrescarse la garganta.

Los niños salen del colegio creando un gran alboroto en el pueblo. Vuelven a sus hogares, jugando y corriendo alegres. Una mujer a gritos anuncia la hora de la comida: "¡A la mesa!"... y toda la familia deja sin pensarlo el trabajo y la algarabía.

Sigue el mundo en el más absoluto equilibrio, aquí nunca sucede nada extraño. Las horas van desfilando con la monotonía de hace siglos. Miro al cielo abstraído, y dos nubes blancas se alejan, mientas una manada de gaviotas vuelan sin gracia en busca de alimento en la orilla de la playa.

Las luces del pueblo se encienden, el sol se pierde por poniente. Yo sigo mirando hacia el cielo, donde la luna y las estrellas están presentes. Estoy convencido de que hay alguien en lo más alto del universo, que vigila a los que deseamos un mundo de paz y de esperanza.

 
Colleción: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".

 FROM A PRIVILEDGED PLACE

From the top, close to the stars, sat upon a stone, where the birds sing, a chipmunk runs and a  lizard flees to it´s hiding place, from this mountain surrounded by pines and junipers, thyme, lavander and other herbs of  beautiful fragrance, I am enchanted.

From a privileged place, where the wind whistles between the branches and the sun awaits way up high, I can hear the crickets sing. In the horizon, the waves are lost, and in the calm sea, tourist boats and fishing vessels sail. Everything is simple, everything in it´s place. Here, nothing ever happens.

I gaze at this world, harmonious, a world without anxieties, no rushing, a world in peace. In the hillside of the mountain, an old woman paints her house with white limescale. A dog barks without apparent cause. A cyclist crosses the valley, a car approaches the cyclist, they greet each other and chat like old friends. The sun beats down relentlessly. A horse plows the field, at noon a peasant pauses to cool his throat.

The children leave school making a big fuss in the village. They return home, running and playing happily. A woman shouting, announces the food is ready, "to the table!"... the whole family sat down together to eat forgetting the racket and thoughts of work.

The world continued  balanced, here nothing strange happens. The hours pass by monotomously as they did in centuries past. I look at the abstract sky,  two clouds move away whilst a herd of seagulls fly over without grace in search of food upon the shore.

The village lights up, the sun is lost in the west. I continue to gaze in wonderment, I stare at the moon and the stars in the sky and I am convinced that in the highest peak of the universe there is someone who watches over those who pray for peace and hope.


Collection: " THE FIRST LINE OF THE STALLS".
Translation: Sarah Louise Bussey

                              DES D'UN LLOC PRIVILEGIAT

Des del cim, prop dels astres, assegut sobre una pedra, on canten els ocells, corre l'esquirol i fuig la sargantana cap al seu amagatall. Des d'aquesta muntanya sense nom envoltat de pins i savines, alguna farigola, alguna frígola, espígols i altres herbes de bones fragàncies m'envelessen el dia.

Des d'un lloc privilegiat, on el vent xiula entre les branques i el sol espera al capdamunt, sento cantar les cigales. En l'horitzó es perden de vista les ones, i en un mar en calma absoluta, naveguen les barques de pesca i de turistes. Tot és senzill; cada cosa està en el seu lloc. Aquí mai passa res.

Contemplo l'harmonia d'un món sense ànsies, sense presses, en calma. En el vessant de la muntanya, una velleta pinta de calç blanca la seva casa. Un gos borda sense motiu aparent. Un ciclista creua la vall, un carro s'interposa en el seu camí, se saluden i xerren com a vells amics. Un sol de justícia estreny allà a baix. Un cavall llaura el camp, i el camperol, al migdia, fa una pausa per refrescar-se la gola.

Els nens surten del col·legi creant un gran xivarri al poble. Tornen a les seves llars, jugant i corrent alegres. Una dona a crits anuncia l'hora del menjar: "A la taula!"... i tota la família deixa sense pensar-ho el treball i l'algaravia.

Segueix el món en el més absolut equilibri, aquí mai succeeix res estrany. Les hores van desfilant amb la monotonia de fa segles. Miro al cel abstret, i dos núvols blancs s'allunyen, mentre una rajada de gavines volen sense gràcia a la recerca d'aliment en la riba de la platja.

Les llums del poble s'encenen, el sol es perd per ponent. Jo segueixo mirant cap al cel, on la lluna i els estels estan presents. Estic convençut que hi ha algú en el més alt de l'univers, que vigila als que desitgem un món de pau i d'esperança.


Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló

                                                              

No hay comentarios:

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA - Si me vas a dejar, mejor no me digas nada, bien puedes pegarme un tiro o darte la media vuelta sin que yo me enter...