miércoles, 6 de septiembre de 2017

EL MAR DEL OLVIDO

Que enorme es el olvido! Gigante! Y que duro se convierte cuando quiere atravesar la sorda
puerta del amor. Que silencio se interpone en la garganta de las esclavas palabras condenadas
al fracaso.

Lamentos que brotan en forma de lágrimas, y se pierden en la nada más absoluta del
desprecio, sin haber cumplido con la hazaña para las que nacieron. ¿Cuanto tiempo dura el 
olvido? ¿Cuanto tiempo debe durar la condena del alma?

Siempre expectante entre dos caras desiguales, yo continuo el firme propósito de
salveguardar el amor que no deseo olvidar. A pesar de los pesares de la indiferencia con la que
me obsequia. Me aferro a un no lejano pasado en el que compartía la simple razón de la
felicidad. Y camino sin destino por un desierto agotador, falto de esperanza y de cariño.
Desoladoras aspas de molinos me arrastran hacia las turbias aguas del Mar del Olvido.

 


Collección: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".

THE SEA OF OBLIVION

How enormous is the oblivion? Gigantic! How hard it becomes when it wants to cross the deaf
door of love. What silence stands between the throat and the enslaved words doomed to failure.

Lamentations that sprout in the form of tears, that are lost in the absolute worthlessness of
contempt, without fulfilling the feat for which they were born. How long does oblivion last?
How long should the sentence of the soul last?

Always expectant between two unequal faces, I continue with the firm purpose of
safeguarding the love that I don´t want to forget. In spite of the regrets of the indifference
with which she gives me. I cling to a non distant past in which I share the simple reason of
happiness. I walk aimlessly through an exhausting desert, lacking in hope and affection.
Devasting mill blades drag me down to the murky waters of the Sea of Oblivion.

    
Collection: "FIRST LINE OF THE STALLS".
Translation: Sarah Louise Bussey

EL MAR DE L'OBLIT 

Que enorme és l'oblit Gegant! l que dur es converteix quan vol travessar la sorda porta de
l' amor. Quin silenci s'interposa a la gola de les esclaves paraules condemnades al fracàs.

Laments que brollen en forma de llàgrimes, i es perden en el no-res més absolut del
menyspreu, sense haver complert amb la gesta per les quals van néixer. Quant de temps dura
l'oblit? Quant de temps ha de durar la condemna de l'ànima?

Sempre expectant entre dues cares desiguals, jo continu amb el ferm propòsit de salvaguardar
l'amor que no desitjo oblidar. Maigrat tot, la indiferència amb la qual m'obsequia. M'aferro a
un no llunyà passat en el qual compartia la simple raó de la felicitat. l camino sense destinació
per un desert esgotador, mancat d'esperança i d'afecte. Desoladores aspes de molins
m'arrosseguen cap a les tèrboles del Mar de l'Oblit.

  
Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló 

No hay comentarios:

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA - Si me vas a dejar, mejor no me digas nada, bien puedes pegarme un tiro o darte la media vuelta sin que yo me enter...