domingo, 6 de julio de 2014

EL BOSQUE DE LOS DESEOS QUE NUNCA SE CUMPLIERON

 
Solo y abatido, penetré en el bosque
 huyendo del mundanal ruido.
Solamente el crujido de las ramas de mis pisadas,
rompía el encanto de aquel silencio encantado.
Dejé atrás los caminos y los senderos,
y fui avanzando sin dejar rastro de mi intrépido viaje.
Los rayos del sol apenas alumbraban
 aquella espesa vegetación, 
solamente el piar de algún pajarillo
sobre las ramas acompañaba mi destino,
y de vez en cuando, una liebre
o un lagarto sobresaltaba mi ánimo.

Entró la noche sin darme cuenta,
y seguía andando como un sonámbulo 
que busca encarecidamente el deseo perfecto.
El silencio se apoderó del bosque
y la oscuridad empezó a hacer mella en mis ojos,
hasta el instante en que un hada pelirroja
guió mis pasos más allá de este universo.

Un búho me dio la bienvenida desde un árbol,
un conejo desató los cordones de mis zapatos,
una tortuga me hizo una reverencia
como si yo fuera un príncipe encantado, 
unas palomas blancas revoloteaban
por encima de mi cabeza
y un zorro me enseñó los dientes
en señal de pleitesía. 

Un enano de pelo largo agarró mi mano,
y mientras brincaba y bailaba a mi alrededor,
me condujo hasta el guardián de los laberintos
de los deseos que jamás se cumplieron.

 Colección ¿Quién me presta una fotografía? 
                                                                            Foto: Antonio García García


ES BOSC DES DESITJOS QUE MAI ES VAREN COMPLIR  
 

Sol i abatut, vaig penetrar en es bosc
fugint des mundana soroll,
solament es cruixit de ses branques de ses meues trepitjades,
trencava s'encant d'aquell silenci encantat.
Vaig deixar enrere es camins i es senders,
i vaig avançant sense deixar rastre des meu intrèpid viatge.

Es raigs des sol amb prou feines il·luminaven 
aquella espessa vegetació, 
solament es piular d'algun ocelletet
sobre ses branques acompanyava es meu destí,
i de vegades una llebre 
o un llangardaix sobresaltava es meu animo.

Va entrar sa nit, sense adonar-me 
i seguia caminant com un somnàmbul 
que busca encaridament es desig perfecte.
Es silenci es va apoderar des bosc 
i sa foscor va començar fer mossa en es meus ulls,
fins a s'instant en què una fada pèl-roja
va guiar es meus passos més enllà d'aquest univers.

Un mussol em va donar sa benvinguda des d'un arbre,
un conill va deslligar es cordons de ses meues sabates,
una tortuga em va fer una reverència 
com si jo fos un príncep encantat, 
unes colomes blanques aletejaven
per sobre des meu cap
i una guineu m´ensenayar ses dents
en senyal d'homenatge.

Un nan de pèl llarg va agafar sa meua mà,
i mentre botava i ballava es meu voltant,
em va conduir fins es guardià des laberints
des desitjos que mai es varen arribar a complir.

Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: Antonio Garcia Garcia


THE FOREST OF WISHES THAT HAVE NEVER BEEN FULFILLED 

  Alone and dejected, I walked in the forest,
fleeing from the madding crowd.
Only the creak of the branches beneath my footsteps,
broke the charm of the enchanted silence.

I left behind roads and trails
and I was moving without a trace of my intrepid travel.
The rays of the sun barely lit
the thick vegetation,
only the tweet of a bird,
upon the branches accompanied my destiny,
and from time to time a hare
or a lizard would startle my mood.

The night drew closer, I did not notice,
I walked as in sleep,
but still continued seeking for the perfect wish.
Silence gripped the forest,
and darkness began to make a dent in my eyes,
until the moment in which a fairy
guided me beyond this universe.

An owl welcomed me from a tree,
a rabbit unleashed the laces of my shoes,
a turtle bowed to me,
as if I were an enchanted prince,
white doves flew over my head,
and a fox showed me his teeth,
in homage.

A long haired dwarf, grabbed my hand,
and whilst skipping and jumping all around me,
he led me to the guardian of the labrinth,
of the wishes that were never fulfilled.

Collection:  Who has lent me this photograph?
Photograph: Antonio Garcia Garcia
 Translation by: Sarah louise Bussey

LUNA NEGRA

               LUNA NEGRA Soy yo el que quisiera librarme de ti y el que quiere olvidarte sin perder la vida en el intento, que ando algo da...