Donde habita el olvido,
en jardines sepultados
entre vastos matorrales y ortigas,
donde la hiedra se va enredando
en paredes postergadas.
en paredes postergadas.
El viento y la lluvia van deteriorando
la memoria de nombres y hombres,
y los años van distorsionando el destino
de la desidia humana.
Un lugar misterioso,
donde el ángel negro guarda
su espada de acero y las alas quebradas.
Más propio del infierno que de la tierra,
en un laberinto sin puertas ni ventanas,
en un laberinto sin puertas ni ventanas,
que da cobijo a las alimañas nocturnas
que esperan al acecho a sus presas.
que esperan al acecho a sus presas.
Sonríe el silencio
entre cuatro paredes altivas
que ganaron la batalla
al paso de las hojas del calendario,
y hoy, compañeras inseparables
del mismísimo demonio.
La casa del olvido se va acicalando
con los pocos elementos
que el cielo y la tierra le otorgan,
para esperar a que aparezca el sol
con los pocos elementos
que el cielo y la tierra le otorgan,
para esperar a que aparezca el sol
por detrás de las montañas.
LA CASA DE L´OBLIT
On habita l'oblit,
en jardins soterrats
entre vasts matolls i ortigues,
on se heura es va embullant
en parets postergades.
Es vent i la pluja van erosionant
sa memòria de noms i homes
i es anys van distorsionant sa destinació
de sa deixadesa humana.
Un lloc misteriós,
on s'àngel negre guarda
sa seua espasa d'acer i ses ales trencades.
Més propi de s'infern que de la terra,
en un laberint sense portes ni finestres,
que dóna recer a ses feristeles nocturnes
que esperen a s'aguait de ses seues preses.
Somriu es silenci
entre quatre parets altives
que van guanyar sa batalla
es pas de ses fulles des calendari,
i avui companyes inseparables
des mateix dimoni.
Sa casa de l'oblit es va empolainant
amb es pocs elements
que es cel i sa terra li otorga,
per esperar as fet que aparegui es sol
per darrere de ses muntanyes.
Colección ¿Quién me presta una fotografía?
Foto: Carol Bonet Torres
LA CASA DE L´OBLIT
en jardins soterrats
entre vasts matolls i ortigues,
on se heura es va embullant
en parets postergades.
Es vent i la pluja van erosionant
sa memòria de noms i homes
i es anys van distorsionant sa destinació
de sa deixadesa humana.
Un lloc misteriós,
on s'àngel negre guarda
sa seua espasa d'acer i ses ales trencades.
Més propi de s'infern que de la terra,
en un laberint sense portes ni finestres,
que dóna recer a ses feristeles nocturnes
que esperen a s'aguait de ses seues preses.
Somriu es silenci
entre quatre parets altives
que van guanyar sa batalla
es pas de ses fulles des calendari,
i avui companyes inseparables
des mateix dimoni.
Sa casa de l'oblit es va empolainant
amb es pocs elements
que es cel i sa terra li otorga,
per esperar as fet que aparegui es sol
per darrere de ses muntanyes.
Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: Carol Bonet Torres
Traductor: Francesc M. Barceló
Collection: Who has lent me this photograph?
Photo: Carol Bonet Torres
Translation: Sarah Louise Bussey
THE HOUSE OF THE FORGOTTEN
Where do the forgotten inhabit,
in buried gardens,
between vast thickets and nettles,
where the ivy tangles
within the neglected walls.
The wind and the rain are deteriorating
the memory of names and men,
and the years are distorting the destination
of human carelessness.
A mysterious place,
where the black angel
guards his sword of steel and broken wings,
hell on earth,
in a labyrinth without doors or windows,
which gives shelter to nocturnal vermin
as they wait ready to ambush their prey.
The silence smiles,
between four haughty walls
that have won the battle,
of the passing calendar pages,
today, inseparable companions
of the devil himself.
The house of the forgotten preens,
with the few elements
which heaven and earth gives,
it waits for the sun to appear
behind the mountains.
Collection: Who has lent me this photograph?
Photo: Carol Bonet Torres
Translation: Sarah Louise Bussey
