viernes, 25 de abril de 2014

EL BAR DE MI PUEBLO


  En el viejo bar de mi pueblo,
en una melancólica tarde de agosto
 y en pleno arrebato de escritor barato,
 con mi papel y bolígrafo en la mano...
quiero escribir, ¡pero no sé qué!

Busco algo sencillo que me inspire;
como los rayos de sol jugando
sobre las paredes pintadas de cal viva,
con las hojas de la bugambilia
 que cuelgan del techo.

En la barra del bar, cuatro payeses
con una copa de absenta en la mano,
 se ríen y hablan del tiempo que hará mañana,
¡cosas triviales y evidentes!

Es tan sencillo, tan cotidiano, que no pillo la onda
para escribir una sola línea que tenga sentido.
Llega un suave olor a jazmín y una brisa fresca
 me recuerda que se esta haciendo tarde
y sigo sin escribir una puñetera frase.

Desde algún lugar de la calle,
llega el sonido de viejas canciones de los Rolling,
mientras el humo de tabaco de pota de un anciano me agobia.
   ¡Al otro lado de la terraza, un hippy
 que se quedó anclado en los setenta.
se esta liando un porro!

De repente, sin saber de donde,
aparece una hermosa niña
 que me queda mirando fijamente
y en un santiamén contemplo en sus ojos...
 el brillo de la ternura y la inocencia,
¡un simple detalle, que un poetrasto jamas podrá describir!

Quiero escribir, ¡pero no sé qué!

 Colección Mi viejo álbum de foto


ES BAR DES MEU POBLE 

En es vell bar des meu poble,
en una malenconiosa tarda d'agost
i en ple arravatament d'escriptor barat,
amb es meu paper i bolígraf a sa mà...
vull escriure, però no sé què!

Busco alguna cosa senzilla que m'inspiri;
com es raigs des sol jugant
sobre ses parets pintades de calç viva,
amb ses fulles de sa buguenvil.lia
que pengen des sostre.

A sa barra des bar, quatre pagesos
amb una copa d´absenta a sa mà,
riuen i parlen des temps que farà demà,
coses trivials i evidents!

És tan senzill, tan quotidià, que no enxampo s'ona
per escriure una sola línia que tingui sentit.
Arriba una suau olor a gessamí
i una brisa fresca em recorda que s´esta fent tard
i segueixo sense escriure una puñetera frase.

Des d'algun lloc des carrer,
arriba es so de velles cançons des Rolling,
mentre es fum de tabac de pota d'un ancià m'atabala.
A l'altre costat de sa terrassa, un hippy
 que es va quedar ancorat en es setanta.
s'esta embolicant un porro!

De sobte, sense saber d'on, apareix una nena
que em queda mirant fixament
i en un tres i no res contemplo en es seus ulls...
sa lluentor de sa tendresa i sa innocència,
un simple detall, que un trist poetraste
mai podrà descriure!

Vull escriure, però no sé què!

                                                                     Col·lecció Es meu vell àlbum de fotografies

sábado, 19 de abril de 2014

LA HORA DE LA SIESTA


Radiante posaba la paloma, 
de plumaje de seda blanca, 
igual que la espuma de la cresta de la ola
que llega a la costa, para abrazar las rocas.

Era un día de verano, de una tarde calurosa y soleada,
 en la que buscas encarecidamente la sombra de un pino.
Era la hora de la siesta, cuando el sol se apodera del universo
 y te quema los ojos cuando miras al cielo 
y el sueño se apodera de tu cuerpo, en algún rincón fresco.

Abandoné mis párpados a su suerte
 y mi espíritu salió volando, 
dibujando sin sentido un ángel de alas de oro.

Me crucé con la blanca paloma,
que portaba en el pico una ramita de olivo.

 Le pregunté: ¿dónde vas, paloma?
Respondió: ¡¡¡a donde me quieran!!!,
 mientras iba desapareciendo mar adentro.

  Colección Mi viejo álbum de fotos

S´HORA DE SA MIGDIADA

Lluminosa descansava sa coloma
 de plomatge de seda blanca,
igual que s’escuma de sa cresta de s´ona
 que arriba a sa costa, per abraçar ses roques.

 Era un dia d´estiu, d'una tarda calorosa i solejada, 
en sa que busques desesperadament, s’ombra d'un pi.
 Era s’hora de sa migdiada, quan es sol s’apodera de l'univers
 i et crema es ulls quan mires es cel 
i sa son s’apodera des teu cos, en qualsevol lloc fresc.

 Vaig abandonar ses parpelles a sa seua sort
 i es meu esperit va sortir volant,
 dibuixant sense sentit un àngel d'ales d’or.
Hem vaig creuar amb sa coloma blanca
que portava en es bec una branqueta d’olivera.

 Li vaig preguntar: On vas, colometa?
 – On em vulguin!!!, va respondre,
  mentre anava desapareixent mar endins.

Col·lecció Es meu vell àlbum de fotografies  

martes, 15 de abril de 2014

PRIMAVERA


¡De azul, se tiñe el cielo!
¡Qué suerte, se termina el sombrío invierno,
y en donde hubo oscuridad, nacerán colores!

 ¡De azul, se tiñe el cielo! 
¡Qué delicia, se terminaron las tormentas y los vientos
y los campos se vestirán de flores! 

  ¡De azul, se tiñe el cielo!
¡Qué hermosura, volver a contemplar el mar en calma
y los llauts navegar sobre aguas claras!

 ¡De azul, se tiñe el cielo!
  
 Colección Mi viejo álbum de fotos

ENTRETEMPS 


¡De blau, es tenyeix es cel!
¡Quina sort, s´ha acabat es trist hivern,
i a on hi havia foscor, naixeran es colors! 

¡De blau, es tenyeix es cel! 
¡Quina delícia, s´han acabat ses tempestes i es vents
i es camps es vestiran de flors!  

¡De blau, es tenyeix es cel! 
¡Quina bellesa, tornar a contemplar la mar en calma, 
i es llaüts navegar damunt ses aigües clares! 

¡De blau, es tenyeix es cel! 

Col·lecció Es meu vell àlbum de fotografies

viernes, 11 de abril de 2014

LOS BALCONES DE MI PUEBLO


Tan solo turba la paz el sonido
que llega desde el campanario
y el piar de algunos pájaros, 
¡como si los dos tuvieran un pacto secreto,
que les viniese de lejos!

De oro se hace el silencio el resto del día. 
La mañana amanece tranquila
y, al igual que por la tarde,
 tan solo el viento rompe la calma, 
meciendo las hojas de los árboles.

Todo está en reposo, todo está tranquilo,
 y es lo cotidiano lo que nos hace abrir los balcones,
para tomar el fresco de la noche.  
 Nos distraen los olores, los colores, la brisa,
y las luces de las dos farolas que se encienden.

Y de esta forma solemne, se va otro viejo día,
igual que el anterior: sereno, indiferente, con el alma libre.
Así, sin más, aparece en lo alto, una luna amarilla.

 ¡Buenas noches, hasta mañana!

Colección Mi viejo álbum de fotos

SES BALCONADES DES MEU POBLE
Tan solament torba sa pau es so
que arriba des del campanar
i el piular d'alguns ocells,
com si els dos tinguessin un pacte secret,
que els vingués des de lluny!

D'or es fa es silenci la resta des dia.
Es matí clareja tranquil i, igual que a la tarda,
tan sol es vent trenca sa calma,
bressolant ses fulles de s´arbres.

Tot està en repòs, tot està tranquil,
i és lo quotidià el que ens fa obrir ses balconades,
per prendre sa frescor de sa nit.
Ens distreuen ses olors, es colors, sa brisa,
i ses llums des dos fanals que s'encenen.

I d'aquesta forma solemne, se´n va un altre vell dia,
igual que s'anterior: serè, indiferent, amb s'ànima lliure.
Així, sense més, apareix al capdamunt, una lluna groga.

Bona nit, fins demà! 

Col·lecció Es meu vell àlbum de fotografies

domingo, 6 de abril de 2014

INFANCIA


Su mirada perdida vuela tan alto
como las gaviotas sobre el mar.

¿Qué será de su vida, si hoy se siente princesa?
¿Seguirá mirando al horizonte,
esperando que algún navío se la lleve
 a descubrir un mundo nuevo?
¿Volverá la ola cargadita de verano?
 ¿Y este barco, seguirá anclado en el puerto?
¿Permanecerá igual de feliz su sonrisa,
esperando algún príncipe que la quiera?

¡Venid marineros, venid,
que un día ella será la reina de los mares!

Colección Mi viejo álbum de fotos


INFANTESA

Sa seua mirada perduda vola tan alt
com ses gavines sobre la mar.

Què serà de sa seua vida, si avui se sent princesa?
Seguirà mirant al´horitzó,
esperant que algun vaixell sa l´en porti
a descobrir un mon nou?
Tornarà s'ona carreguedeta d'estiu?
I aquest vaixell, seguirà ancorat en es port?
Romandrà igual de feliç es seu somriure,
esperant algun príncep que la vulgui?

Veniu mariners, veniu,
que un dia ella serà sa reina des mars!

Col·lecció Es meu vell àlbum de fotografies  

miércoles, 2 de abril de 2014

LA FUENTE DE LA PLAZA MAYOR


Yo me marcharé, igual que ella marchó,
 pero la fuente seguirá manando
y la gente seguirá paseando ajena a los acontecimientos.

  Siempre quedará la fuente de la Plaza Mayor 
para regocijo de los niños,
 que refrescarán sus sedientas gargantas
con fresca agua cristalina.

 El pueblo seguirá igual por las mañanas, las tardes y las noches,
  y allí en lo más alto del monte, las campanas de la iglesia 
seguirán repicando a muerte.

Yo me marcharé callado, igual que ella un día marchó,
 así como fueron marchando los que me amaron
y en algún lugar del reino de los muertos, 
mi espíritu vagará afligido sobre la Plaza Mayor de mi pueblo.

  Colección Mi viejo álbum de fotos

SA FONT DE SA PLAÇA MAJOR

Jo em marxaré, igual que ella va marxar,
però la font seguirà rajant i la gent
seguirà passejant aliena a s'esdeveniments.

Sempre quedarà sa font de sa Plaça Major
per a gaubança des nens, 
que refrescaran ses seves assedegades goles
amb fresca aigua cristal·lina. 

El poble seguirà igual es matins, ses tardes i ses nits,
 i allí en lo més alt de sa muntanya,
ses campanes de s'església 
seguiran repicant a mort.

 Jo em marxaré callat, igual que ella un dia va marxar, 
així com varen anar marxant es que em van estimar abans
i en algun lloc des regne dels morts,
es meu esperit vagarà afligit sobre sa Plaça Major des meu poble.
 
Col·lecció Es meu vell àlbum de fotografies
 

NO, TÚ Y YO NUNCA SEREMOS ROMEO Y JULIETA.

NO, TÚ Y YO NUNCA SEREMOS ROMEO Y JULIETA. Se moría la vida mía por acostarme a tu lado, aunque fuera un rato, un rato largo, claro. Solo pa...