lunes, 10 de febrero de 2014

DOS BISABUELAS PAYESAS

 
-¡Ay, Catalina, esto no es vida! tengo los huesos que no me dejan vivir.

-No me digas nada Esperanza, que hace dos días que fui al médico y me dijo,
 que lo mío no tenia remedio y que me lo tomara con calma.

-Si ya me lo decía mi marido, ¡que en el cielo esté!,
¡que la vida son tres días y dos los pasamos por el camino!

-Y hablando de todo un poco Catalina,
 ¿como está tu hija, la que tenia tres hijos estudiando en Barcelona?.

- Muy bien, gracias, ella esta bien
 y los chicos ya terminaron la carrera hace tiempo,
 e hicieron suerte los puñeteros, porque se casaron con tres ricas herederas, 
¡y gracias a Dios, ya me han hecho bisabuela!.

-Estoy muy contenta Catalina. El otro día mi nieta Margarita, 
tuvo gemelos, y ya son cinco los bisnietos que tengo.

-Cuanto me alegro Esperanza, porque tu nieta es muy buena chica
 y su marido muy trabajador.

- Bueno, ahora me voy a casa corriendo, porqué tengo que tomarme las pastillas
 que me receto el medico, y me dijo;
que no me olvidara nunca de tomarlas, ¡que podía ser fatal!

-Adiós, Catalina.¡Estos malditos huesos un día me van a matar!
 

 Este pequeño relato esta dedicada mis queridas tias, Catalina y Esperanza

  Colección Mi viejo álbum de fotos

               DOS JAIES PAIGESES


-Ai, Catalina, això no és vida! teng es ossos que no hem deixen viure.

-No hem digues res Esperança, que fa dos dies que vaig anar en es metge i em va dir
que lo meu no tenia remei i que m´ho agafes amb paciència.

-Si, ja m´ho deia es meu home, que en es cel sigui, 
que la vida son tres dies y dos es passem pes camì!

-I parlant una mica de tot Catalina, com esta sa teua al·lota,
 sa que tenia tres fills estudian a Barcelona?

-Molt bé, gràcies, ella esta bé i es al·lots ja han acabat sa carrera
 i han fet molta sort és punyeters, perque s´han casat
 amb unes bones hereues i gràcies a Déu, ja m´han fet reguela!

-Doncs estic contenta Catalina!. S´altre dia se meua neta na Margalida, 
va tenir bessons i ja son cinc besnéts es que tenc.

-Estic contenta Esperança, perque sa teua neta val molt 
i es seu home es molt treballador.

-Bé, i ara m´han vaig a casa correguent, que tenc de prende ses pastilles,
 que es metge diu que no me les oblidi mai.

-Adeu, Catalina, aqueixos ossos m´han de matar qualsevol dia! 

Aquest petit relat esta dedicat a ses meues estimades tietes, Catalina i Esperança

Col·lecció Es meu vell àlbum de fotografies 

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA - Si me vas a dejar, mejor no me digas nada, bien puedes pegarme un tiro o darte la media vuelta sin que yo me enter...