domingo, 29 de junio de 2014

ROSA INOCENTE

 -¿A qué huelen las rosas?
Preguntó mi niña entre risitas.
- Las rosas olerán a lo que tú quieras,
porque ninguna de ellas,
ni por asomo, a ti se te asemeja.

-¿A qué huelen las rosas?
 Insistió sin darme tregua.
- La rosas huelen solo a rosa,
pero tú hueles a bosque
 y a menta fresca.

- ¿Por qué están tristes las rosas?
Prosiguió curiosa.
-Porque tienen frío
y el sol no las calienta suficiente,
porque cuando sale,
lo hace para iluminar
tu carita de azucena.

-¿Por qué se secan las rosas?
Interrogó ansiosa.
-Porque cuando tú sales a la calle,
con tu vestidito de seda blanca
y olor a clavel poeta...
¡Se para hasta el agua del río,
debajo del puente, para olerte!

¿No ves, mi niña,
que el olor a flores va contigo
donde quieres que tú vaya?

-¿A qué huelen las olas?
preguntó mi niña, con ojitos dormilones
y sonrisa picarona.
-¡Duerme, mi niña, duerme,
que las olas solo huelen a mar!

Colección ¿Quién me presta una fotografía? 
    Foto: Sarah Louise Bussey
ROSA INNOCENT

- A què fan olor ses roses?
Va preguntar sa meua nena entre rialletes.
- Ses roses faran s´olor que tu vulguis que facin,
perquè cap d'elles t'assembla.

-A què fan olor ses roses?
Va insistir sense donar-me treva.
- Ses roses fan olor solament a rosa,
peró tu fas olor de bosc i a menta fresca.

- Per què estan tristes ses roses?
Va prosseguir curiosa.
-Perquè tenen fret
i el sol no les escalfa el suficient,
perquè quan surt,
ho fa per il·luminar
se teu carona de azucena.

-Per què s'assequen ses roses?
Va interrogar ansiosa.
-Per què quan surts as carrer
amb el teu vestided de seda blanca
i olor a clavell poeta...
Es para fins s'aigua des riu
sota es pont per olorar-te!

No veus, nena,
que s'olor a flors va amb tu
on volgis que tu vagis?

-A què fan olor ses ones?
va preguntar sa meua nena, 
amb ullets de son
i un somriure emtremaliat.
-Dorm nena, dorm,
que ses ones solament fan olor a mar!

Col.lecció Qui em deixa una fotografia?
Foto: Sarah Louise Bussey

INNOCENT ROSE

"How do the roses smell?"
My daughter asks between chuckles,
´"The roses smell of whatever you wish"
I tell her,
"Because none of them,
even come close to the beauty of the fragrance
that fills your heart".

"How do the roses smell?"
She insisited, without even chance for me to delay,
"The roses smell only of a rose,
but you, smell like a forest,
minty fresh."

"Why are the roses sad?"
She asks curiously.
"Because they are cold
and the sun does not warm them.
Because when the sun rises,
it illuminates only
your sweet little face."

"Why are the roses dry?"
She interrogates me anxiously.
"Because when you go out into the streets,
with your dress of white silk
and the scent of carnations,
the river, beneath the bridge,
ceases to flow,
as it stops simply to bask
in your sweet aroma."

"Do you not see, my daughter,
that the scent of the flowers are with you,
wherever you go?"

"How do the waves smell? "
My daughter asks me, with sleepy eyes,
 but still with  her cheeky smile.
Sleep my daughter, sleep,
because the waves smell only of the sea!

Collection:  Who has lent me this photograph?
Photograph: Sarah louise Bussey
 Translation by: Sarah louise Bussey

lunes, 23 de junio de 2014

BLANCO Y NEGRO

 
 ¡Un flash invade mi mente!
y no es mi gracia la que me ilumina,
más bien es la tuya la que me inspira,
entre claros y oscuros detalles,
entre grises y opacas luces
que capturas en las fotografías.

Sensibles perfiles, tonos calidos,
seguido de una alargada sombra
que afana este negro encuadre
haciendo sutil el reflejo con que
un claroscuro rompe el limbo.

¡En ningún punto encontrarás
tanta dicha como en la búsqueda
de la foto perfecta, hasta tal grado
que te absorberá la vida
a través de cristales que te incitan
a inmortalizar diminutos instantes!

 Colección ¿Quién me presta una fotografía?
                                                   Foto: Rosa M. Florido

 

 BLANC I NEGRE   

Un flaix envaeix sa meva ment! 
i no és sa meva gràcia sa que m'il·lumina,
més aviat és sa teva sa que m'inspira,
entre clars i foscos detalls,
entre grisos i opaques llums
que captures en ses fotografies.

Sensibles perfils, tons calids,

seguit d'una allargada ombra
que afanya aquest negre enquadrament
fent subtil es reflex amb que
un clarobscur trenca es limb.

En cap punt trobaràs

tanta satisfacció com en sa cerca
de sa foto perfecta, fins a tal grau
que t'absorbirà sa vida
a través de cristalls que t'inciten
a immortalitzar diminuts instants!

Col.lecció Qui em deixa una fotografia?
Foto: Rosa M. Florido
   
  BLACK AND WHITE

 
A flash ignites my mind!,
but it is not my grace that illuminates me,
rather it is you, that inspires me,
between the light and the dark details,
 the greys and the dull lights,
that are captured in your photographs.

Sensitive profiles, warm tones,
followed by an elongated shadow
  which taketh this black frame
  creating subtle shimmer with which
a chiaroscuro breaks through limbo.

At no point, can you find such happiness,

like searching for the perfect photograph,
 to such an extent, it will absorb your life,
through crystals that will incite you,

 to immortalize tiny moments!

Collection:  Who has lent me this photograph?
Photograph: Rosa M.Florido
 Translation by: Sarah louise Bussey

domingo, 15 de junio de 2014

¿ ¡COMO UN POETA VA A ESCRIBIR DE LUCES Y COLORES! ?

  ¿!Dime amigo!?, ¿para quién voy a describir este paraje
quieto y profundo, donde la luz retuerce
los más recónditos rincones, bañándolos de paz
y otorgando a cada cual su color natural?.

¿Y si fuera el caso, que mi mano
no fuera lo suficiente avispada
para narrar como las nubes se hunden en la noche
y que sobre el mar aparecen trazos alineados
de caprichosos devaneos de locas luces
danzando casi a oscuras y obstinadas
en inmortalizar sus últimas travesuras?.

¿Y si no acertara con mi manirrota escritura
trasmitir todo el arte con que el sol
interpreta el momento de su muerte en el horizonte?.

Y acto seguido, ¿detallar el justo instante en que aparece la luna
como un capullo de rosa que va aprendiendo
a ser hermosa, maquillandose de violeta, plata y oro
para convertirse en el astro más bello del universo?.

¡Ay, amigo!, ¿¡cómo va a escribir un pobre poeta
de luces y colores si no dispone de pintura,
ni pinceles ni de paleta...
y solo juega con su mente y cuatro letras!?

  Colección ¿Quién me presta una fotografía? 
                                                                               Foto: Jose Enrique Rguez

COM UN POETA VA A ESCRIURE DE LLUMS I COLORS! ?

 
Digues amic!?, per a qui vaig a descriure aquest paratge
quiet i profund, on sa llum retorça
es més recòndits racons, banyant-los de pau
i atorgant a cadascú es seu color natural?.

I si fos es cas, que sa meua mà
no fos prou espavilada
per a narrar com es núvols s'enfonsa dins sa nit
i que sobre la mar apareixen traços alineats
de capritxosos deliris de boges llums
dansant gairebé a ses fosques i obstinades
a immortalitzar ses seues últimes diableries?.

I si no encertés amb sa meua malgastada escriptura
transmetre tot s'art amb que es sol
interpreta es moment de sa seua mort a s´horitzó?

i tot seguit, detallar es just instant en que pareix sa lluna
com un capoll de rosa que va aprenent
a ser bella, pintant-se de violeta, plata i or
per convertir-se en s'astre més bell de s'univers?.

Ay, amic!, com va a escriure un pobre poeta
de llums i colors si no disposa de pintura,
ni pinzells ni de paleta...
i solament juga amb sa seua ment i quatre lletres!?

Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: Jose Enrique Rguez

sábado, 7 de junio de 2014

VARADERO

  Donde las estancias besan las olas 
y el mar mece pacientemente las barcas,
allí donde solo el hombre es capaz de hacer
entre las rocas un hogar marinero.

Un sombrero deshilado le cubre la cabeza
de unos rayos hastiados de verano,
mientras unas poderosas manos
remiendan redes aburridas de tanto rastreo.

Nostálgico, cuenta el pescador
de los tiempos en que pescaban abundantes
peces coloridos como el mismo arcos iris

Y él, el más viejo del lugar,
con voz ronca de absenta nos cuenta:

-¡Hasta a las sirenas teníamos
 de devolverlas al mar por la borda!

Y continuó el viejo marinero relatando...

- En el cielo, las chispeantes estrellas
nos guiaban hasta más allá de alta mar,
navegando sobre un espejo, fiel reflejo,
de un universo dormido en calma chicha.
La luna nos alumbraba cual farola mágica
hasta los rincones mas recónditos
donde los peces se entregaban a las redes.

Habían noches que en el cielo
se encendían candelabros de estrellas
que cortejaban con otros planetas,
mientras el sonido de un violín
que viajaba desde tierra, delataba que...
 ¡los mejores sueños, se sueñan despierto!

Colección ¿Quién me presta una fotografía? 
                                                                                 Foto: Carmen Villar
VARADERO

On ses estades besen ses ones 
i el mar bressola pacientment ses barques,
allí on solament s'home és capaç de fer
dins ses roques una llar marinera.

Un barret desfilat li cobreix es cap
d'uns raigs fastiguejats d'estiu,
mentre unes poderoses mans
apedacen xarxes avorrides de tant rastreig.

Nostàlgic, explica es pescador
des temps en què pescaven abundants
peixos colorits com es mateix arcs de Sant Martí

I ell, es més vell des lloc,
 conte amb veu ronca d´absenta:

-Fins i tot a ses sirenes teníem
de retornar-les a la mar per sa broda!

I va continuar es vell mariner relatant...

- En es cel, es brillants estels 
ens guiaven fins a més enllà d'alta mar,
navegant sobre un mirall, fidel reflex,
d'un univers dormit en calma.
Sa lluna ens il·luminava com fanal màgic
fins as racons mes recòndits
on es peixos es lliuraven a ses xarxes.

Havien nits què en es cel
s'encenien candelers d'estels
que festejaven amb altres planetes,
mentre es so d'un violí
que viatjava des de terra, delatava que...
es millors somnis, se somien despert!

Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: Carmen Villar

lunes, 2 de junio de 2014

EN UN MUNDO DE HADAS

Un viejo gato callejero maullaba
 y mi perro aullaba al cielo, inconscientes
de que era muy entrada la madrugada,
como queriendo despertar a las estrellas.

¡Me desvelaron!
¡Salté de la cama, de un brinco!
Quise callar al gato
y grité al perro.

Cuando de repente vi en el suelo
diminutas huellas de hada,
seguí un rastro...luminoso y etéreo.

Un espeso humo entre rosado y claro,
difuminaba al otro lado a un ser mágico
que se acercaba gravitando.
Su rostro, tal vez blanco, sus ojos claros.

La luna seguía el guión establecido,
 con un ocaso dorado vestido de seda,
formando un ámbito romántico.

¡Mi corazón palpitaba!
Mi cabeza enturbiada,
como en noche de resaca.

Surgió de la nada con tez sonrosada,
del mismo color que aparece
en el horizonte el alba.

Era una hora tranquila, 
en la que el alma descansa
en un inmenso mar en calma.

- ¡Sé mi dueño!
y anidaré en tu pecho de niño bueno.
Susurró con voz entrecortada.

Mientras se perdía por el filo
 donde muere la noche y nace el día.

Colección ¿Quién me presta una fotografía  
 Foto: Emma

 EN UN MON DE FADES

Un vell gat de carrer miolava
i es meu gos udolava al cel, inconscients
que era molt entrada sa matinada,
com volent despertar als estels.

Em van desvetllar!
Surt-te del llit, d'un bot!
Vaig voler callar as gat
i vaig cridar as gos.

Quan de sobte vaig veure en es sòl
diminutes petjades de fada,
vaig seguir un rastre...lluminós i eteri.

Un espès fum entre rosat i clar,
difuminava a s'altre costat a un ésser màgic
que s'apropava gravitant.

Es seu rostre, tal vegada blanc, es seus ulls clars.
Sa lluna seguia es guió establert,
amb un ocàs daurat vestit de seda,
formant un àmbit romàntic.

Es meu cor palpitava.
Es meu cap enterbolit,
com en nit de ressaca!

Va sorgir des no-res amb cara rosada,
des mateix color que apareix
en l'horitzó s'albada.

Era una hora tranquil·la,
en sa qual s'ànima descansa
en un immens mar en calma.

- Sigues es meu amo!
 i niaré en es teu pit de nen bo.
Em va dir amb veu entretallada.

Mentre es perdia pel camì
 on mori sa nit i neix es dia.

Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia? 
Foto: Emma

NO, TÚ Y YO NUNCA SEREMOS ROMEO Y JULIETA.

NO, TÚ Y YO NUNCA SEREMOS ROMEO Y JULIETA. Se moría la vida mía por acostarme a tu lado, aunque fuera un rato, un rato largo, claro. Solo pa...