miércoles, 15 de octubre de 2014

LAS OLA SON EFÍMERAS, LAS LETRAS ETERNAS

 Para escribir poemas, busca el poeta 
palabras mas allá de la razón,
por si fuera cuestión
de arribar hasta el fondo
 O, solo con mirar a su alrededor
ya encuentras un pretexto para escribir un texto.

Contemplar el mar
y ver como se acercan las olas.
Contarlas, medirlas y observar
como se acercan a la costa,
porque ¡no hay una igual a la otra!

Unas llegan orgullosas de portar
en su cresta espuma blanca, 
otras, como un ejercito, arremeten,
 un millón de veces contra las rocas.

Y algunas, como ninfas cantoras, 
llegan tentadoras para tumbarse 
sobre la arena
esperando que el sol las adore.

¿De cuanta soledad 
dispone el poeta
para escribir versos,
si las olas son efímeras?. 

Pobre poeta que dispone de un tiempo limitado,
y aunque no halle la letra precisa, 
dejará un cabo suelto,
para que elijas a tu antojo
esa palabra que con sabiduria
tu sabrás utilizarla...

Colección ¿Quién me presta una fotografía? 
                                                                               Foto: José Enrique Rguez 

SES ONES SON EFÍMERES, SES LLETRES ETERNES

Per escriure poemes, busca es poeta
paraules més allà de sa simple raó,
per si fos menester,
arribar fins as fons de sa qüestió.
O, de vegades, amb mirar es seu voltant
ja troba un pretext per a un bon text.

Com per exemple, contemplar el mar
i veure com s'apropen ses ones.
Contar-les, mesurar-les i observar
com es van apropant a sa costa,
perquè, no hi ha una igual a una altra!

Unes arriben orgulloses de portar
en sa seva cresta escumeja blanca,
unes altres, arremeten, com un exèrcit,
un milió de vegades contra es penya-segats.

I algunes, com a nimfes cantants,
arriben temptadores per a tombar-se
sobre sa sorra de sa platja
esperant que es sol les dauri.

De quanta solitud i temps
disposa es poeta per escriure es seus versos,
si ses ones són efímeres?.

Pobre poeta que té es temps confiscat,
i encara que no trobi sa lletra precisa,
deixarà un cap solt,
perquè tu triïs aquesta paraula màgica
que amb mestratge sabràs utilitzar-la...

 Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: José Enrique Rguez
Traductor: Francesc M. Barceló

THE WAVES ARE FLEETING, THE LETTERS ETERNAL

To write poems, the poet searches for
words beyond simple reason
if necessary
searching from top to bottom the question,
at times , if you look around
you will find a reason for great words.

For example, to contemplate the sea,
see how the waves approach the shore.
Count, measure and observe
as they approach the coast,
beacause not one is the same as the other!

Some arrive proud and carry
upon their crest white foam,
others, push forward like an army,
a million times against the cliffs.

Some, like singing nymphs,
arrive tempted to lie upon the sands
waiting for the sun to brown them.

How much loneliness and time
must the poet endure to write his verses,
if the waves are fleeting and short lived.

Poor poet, his time confiscated,
and although he has not found the precise letter,
and leaves a loose end,
you can choose the magic word,
with your knowledge and mastery you will know how to use it...

Collection: Who has lent me this photograph?
Photo: José Enrique Rquez
Translation:  Sarah Louise Bussey

miércoles, 1 de octubre de 2014

HIJOS DE LA LUNA


 Las criaturas de la noche, hijos de la luna,
huelen a perfume y a pico.
Alguien dijo que yo estaba soñando,
pero no era cierto,
porque siempre mantengo los ojos abiertos.

En un rincón, tumbado en el sofá,
un cura borracho como una cuba,
iba recitando el antiguo testamento.
Mientras, un loro repetía hasta la saciedad.

- Al salón, al salón, al salón...

Varias chicas de dudosa reputación
 daban vidilla a unos viejos babosos,
para sisarles cuatro miserables duros.
Al fondo, la madame
 iba animando al personal a jugar a la ruleta.
Unos apostaron la vida,
mientras, otros muertos en vida,
apostaban por pinchales y robarles las carteras.

Entraron dos chicas vestidas de monjas.
¿Buscando al cura? ¿Quién sabe? 
La noche se estaba animando
y una de ellas, sacó unos polvos del bolso,
 ¡y juro, que no eran de talco!
Unos simplemente lo esnifaron
 y otros se empolvaron hasta las cejas.

Porque aquí, aquí, nunca duerme nadie.
Porque si lo hicieras,
 ¡te echarían a los gorilas! 
Al fin y al cabo, todo es fruto
de la fantasía o de una que otra pastilla.

Hasta que llega la luz del día,
y las criaturas de la noche, hijos de la luna,
 salen despavoridos como vampiros,
 a esconder debajo la almohada... sus narices.

 Colección ¿Quién me presta una fotografía? 
                                                                            Foto: Antonio Garcia Garcia  
 
FILLS DE SA LLUNA

 Ses criatures de sa nit, fills de sa lluna,
fan olor de perfum i a xiringa.
Algú va dir, que jo estava somiant,
però no era cert,
perquè sempre mantinc es ulls oberts.

En un racó, tombat en el sofà,
un capellà borratxo com una cuba,
anava recitant s'antic testament.
Mentre, un lloro repetia fins a sa sacietat.

- Al saló, al saló, al saló...

Diverses noies de dudosa condiciò
donaven vidilla a uns vells bavosos
per fotra-los cuatra misarables billets.
Al fons, sa madame
anava animant as personal a jugar a sa ruleta.
Uns van apostar sa vida, i altres morts en vida,
apostaven per robar-los ses carteres

Van entrar dos noies vestides de monges.
 Buscant as capellà? Qui sap?
Sa nit s'estava animant
i una d'elles, treu polvos d'una bossa,
i juro, que no eren de talc!
Uns simplement l´esnifaben
i uns altres s'empolsaven fins a ses celles.

Perquè aquí, aquí, mai dorm ningú.
Perquè si ho fes,
et tirarien as goril·les!
Al cap i a la fi, tot és fruit
de sa fantasia o d'una o altra pastilla.

Fins que arriba sa llum des dia,
i ses criatures de sa nit, fills de sa lluna,
van sortir espaordits com a vampirs,
a amagar sota es coixí... es seus nassos.

Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: Antonio Garcia Garcia
 Traductor: Francesc M. Barceló

CHILDREN OF THE MOON

The creatures of the night, children of the moon,
smell the perfume and inject.
Somebody said I was dreaming,
but it was not true,
because I always keep my eyes open.

In a corner, lying on the sofa,
a priest drunk as a skunk,
was reciting the old testament,
whilst a parrot repeated endlessly,

"Lounge, Lounge, Lounge"

Various girls who looked like ladies of the night,
gave life and excitement to slavvering old men,
only to prise from them four miserable coins.
In the background the madame,
encouraged her staff to play roulette.
Some bet their life, the living dead
bet to shoot up and steal the wallet.

Two nuns entered, searching for the priest.
Or were they nuns? Who knows?
The night was alive,
 one of them pulled out bags of powder,
but I promise you it was not talcum powder!
Some simply sniffed
and others inhaled up to their eyebrows.

Because here, here, nobody ever sleeps,
because if they did
they would be cast to the gorillas!
At the end of the day,
everything is just fruits of fantasy,
that lies in the occasional pill.

Until the light of the day arrives,
the creatures of the night, children of the moon,
leave terrified like vampires,
and hide beneath the pillow...their noses.

Collection: Who has lent me this photograph?
Photo: Antonio Garcia Garcia
Translation:  Sarah Louise Bussey

LUNA NEGRA

               LUNA NEGRA Soy yo el que quisiera librarme de ti y el que quisiera olvidarte sin perder la vida en el intento, que ando algo ...