Oscurece la tierra. Crecen las sombras. En el cielo, la Luna se encamina tomando posición, mientras las estrellas abrillantan sus puntas de purpurina para lucir hermosas. Momentos de duelo intenso, entre la oscuridad y las sombras que van dejando pasó a la diosa de la noche.
Ella, radiante, queda dueña y señora de un mundo en penumbras.
Altiva en lo más alto, allí arriba, contempla su imperio silencioso, y ni tan siquiera las aves se atreven a interrumpir dicho encanto. Sólo el búho con ojos avizores, inmóvil e imperturbable,
da una nota misteriosa a los bosques en encantados. Las alimañas esperan su botín, camufladas en sus guaridas, esperando la víctima apropiada.
Historias interminables en noches donde las tinieblas cubren los pecados de los hombres, ocultando las intrigas con raras indumentarias carnavalescas. El silencio intimida a los ricos, y también a los pobres de espíritu, y ensalza a los trúhanes, ladrones y a las mujeres de incierta conciencia. Juega la Luna con picardía con el género humano, dejando a su libre albedrío el día del juicio final.
Canta de nuevo el jilguero, se deslizan las sombras en el bosque en busca de refugio en cuevas y alcantarillas. La farándula busca resguardo en sus buhardillas.
Se desmaquillan las estrellas para ir a la cama, mientras la Luna se despide orgullosa por todo lo alto, en un cielo teñido de colores rojizos.
Colleción: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".
THIS CRAZY MOON
The solar star slides into the depth of the ocean, lighting up dreams at night. It darkens the earth. The shadows grow. In the sky the moon is taking position, meanwhile the stars shine and light up their glittery tips so they will look beautiful. Moments of intense dual, between the darkness and the shadows, they leave passing by the goddess of the night. She is radiant, she remains mistress and queen of a world in dim light.
Haughty in the highest point, beyond all, she contemplates her silent empire ,and not even the birds dare to interrupt her powerful charm. Only an owl with intent eyes, immobile and imperturbable, is able to give a mysterious note to the enchanted forests. The vermin awaits its booty, camoflaged in their lairs awaiting the perfect victim.
Endless stories told of when the darkness hid the sins of men, hiding the intrigues with rare carnival costumes. Silence intimidates the rich and even the poor in spirit and exalts the thugs,the theives and women of uncertain awareness. The moon, mischevious, plays with the human race leaving its free will until the day of judgement.
The goldfinch sings again, the shadows glide in the forest in search of refuge in caves and sewers.
The partygoers go to their lofts in search of shelter.
The stars take off their glittery make up to go to bed, whilst the moon proudly bids farewell to everything up high, in a sky tinged red.
Collection: "FIRST LINE OF THE STALLS":
Translation: Sarah Louise Bussey
AQUESTA LLUNA BOJA
Es llisca l'astre solar cap a les profunditats de l'oceà, encenent somnis nocturns.
Enfosqueix la terra. Creixen les ombres. Al cel, la Lluna s'encamina prenent posició, mentre els estels abrillanten les seves puntes de purpurina per lluir bells. Moments de duel intens, entre la foscor i les ombres que van deixant pas a la deessa de la nit.
Ella, radiant, queda propietària i senyora d'un món en penombres.
Altiva en el més alt, allà dalt, contempla el seu imperi silenciós, i ni tan sols les aus s'atreveixen a interrompre aquest encant. Només el mussol amb ull viu, immòbil i impertorbable,
dóna una nota misteriosa als boscos encantats. Les feristeles esperen el seu botí, camuflades en els seus caus, esperant la víctima apropiada.
Històries interminables en nits on les tenebres cobreixen els pecats dels homes, ocultant les intrigues amb rares indumentàries carnavalesques. El silenci intimida als rics, i també als pobres d'esperit, i enalteix als truans, lladres i a les dones d'incerta consciència. Juga la Lluna amb picardia amb el gènere humà, deixant al seu lliure albir el dia del judici final.
Canta de nou la cadernera, es llisquen les ombres en el bosc a la recerca de refugi en coves i embornals. La faràndula busca resguard en les seves golfes.
Es desmaquillen els estels per anar al llit, mentre la Lluna s'acomiada orgullosa amb magnificència, en un cel tenyit de colors.
Es llisca l'astre solar cap a les profunditats de l'oceà, encenent somnis nocturns.
Enfosqueix la terra. Creixen les ombres. Al cel, la Lluna s'encamina prenent posició, mentre els estels abrillanten les seves puntes de purpurina per lluir bells. Moments de duel intens, entre la foscor i les ombres que van deixant pas a la deessa de la nit.
Ella, radiant, queda propietària i senyora d'un món en penombres.
Altiva en el més alt, allà dalt, contempla el seu imperi silenciós, i ni tan sols les aus s'atreveixen a interrompre aquest encant. Només el mussol amb ull viu, immòbil i impertorbable,
dóna una nota misteriosa als boscos encantats. Les feristeles esperen el seu botí, camuflades en els seus caus, esperant la víctima apropiada.
Històries interminables en nits on les tenebres cobreixen els pecats dels homes, ocultant les intrigues amb rares indumentàries carnavalesques. El silenci intimida als rics, i també als pobres d'esperit, i enalteix als truans, lladres i a les dones d'incerta consciència. Juga la Lluna amb picardia amb el gènere humà, deixant al seu lliure albir el dia del judici final.
Canta de nou la cadernera, es llisquen les ombres en el bosc a la recerca de refugi en coves i embornals. La faràndula busca resguard en les seves golfes.
Es desmaquillen els estels per anar al llit, mentre la Lluna s'acomiada orgullosa amb magnificència, en un cel tenyit de colors.
Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló 
No hay comentarios:
Publicar un comentario