palabras mas allá de la razón,
por si fuera cuestión
de arribar hasta el fondo
de arribar hasta el fondo
O, solo con mirar a su alrededor
ya encuentras un pretexto para escribir un texto.
Contemplar el mar
y ver como se acercan las olas.
Contarlas, medirlas y observar
como se acercan a la costa,
porque ¡no hay una igual a la otra!
Unas llegan orgullosas de portar
en su cresta espuma blanca,
otras, como un ejercito, arremeten,
un millón de veces contra las rocas.
un millón de veces contra las rocas.
Y algunas, como ninfas cantoras,
llegan tentadoras para tumbarse
sobre la arena
esperando que el sol las adore.
¿De cuanta soledad
dispone el poeta
para escribir versos,
para escribir versos,
si las olas son efímeras?.
Pobre poeta que dispone de un tiempo limitado,
y aunque no halle la letra precisa,
dejará un cabo suelto,
para que elijas a tu antojo
esa palabra que con sabiduria
tu sabrás utilizarla...
esa palabra que con sabiduria
tu sabrás utilizarla...
Colección ¿Quién me presta una fotografía?
Foto: José Enrique Rguez
SES ONES SON EFÍMERES, SES LLETRES ETERNES
Per escriure poemes, busca es poeta
paraules més allà de sa simple raó,
per si fos menester,
arribar fins as fons de sa qüestió.
O, de vegades, amb mirar es seu voltant
ja troba un pretext per a un bon text.
Com per exemple, contemplar el mar
i veure com s'apropen ses ones.
Contar-les, mesurar-les i observar
com es van apropant a sa costa,
perquè, no hi ha una igual a una altra!
Unes arriben orgulloses de portar
en sa seva cresta escumeja blanca,
unes altres, arremeten, com un exèrcit,
un milió de vegades contra es penya-segats.
I algunes, com a nimfes cantants,
arriben temptadores per a tombar-se
sobre sa sorra de sa platja
esperant que es sol les dauri.
De quanta solitud i temps
disposa es poeta per escriure es seus versos,
si ses ones són efímeres?.
Pobre poeta que té es temps confiscat,
i encara que no trobi sa lletra precisa,
deixarà un cap solt,
perquè tu triïs aquesta paraula màgica
que amb mestratge sabràs utilitzar-la...
paraules més allà de sa simple raó,
per si fos menester,
arribar fins as fons de sa qüestió.
O, de vegades, amb mirar es seu voltant
ja troba un pretext per a un bon text.
Com per exemple, contemplar el mar
i veure com s'apropen ses ones.
Contar-les, mesurar-les i observar
com es van apropant a sa costa,
perquè, no hi ha una igual a una altra!
Unes arriben orgulloses de portar
en sa seva cresta escumeja blanca,
unes altres, arremeten, com un exèrcit,
un milió de vegades contra es penya-segats.
I algunes, com a nimfes cantants,
arriben temptadores per a tombar-se
sobre sa sorra de sa platja
esperant que es sol les dauri.
De quanta solitud i temps
disposa es poeta per escriure es seus versos,
si ses ones són efímeres?.
Pobre poeta que té es temps confiscat,
i encara que no trobi sa lletra precisa,
deixarà un cap solt,
perquè tu triïs aquesta paraula màgica
que amb mestratge sabràs utilitzar-la...
Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: José Enrique Rguez
Traductor: Francesc M. Barceló
THE WAVES ARE FLEETING, THE LETTERS ETERNAL
words beyond simple reason
if necessary
searching from top to bottom the question,
at times , if you look around
you will find a reason for great words.
For example, to contemplate the sea,
see how the waves approach the shore.
Count, measure and observe
as they approach the coast,
beacause not one is the same as the other!
Some arrive proud and carry
upon their crest white foam,
others, push forward like an army,
a million times against the cliffs.
Some, like singing nymphs,
arrive tempted to lie upon the sands
waiting for the sun to brown them.
How much loneliness and time
must the poet endure to write his verses,
if the waves are fleeting and short lived.
Poor poet, his time confiscated,
and although he has not found the precise letter,
and leaves a loose end,
you can choose the magic word,
with your knowledge and mastery you will know how to use it...
Collection: Who has lent me this photograph?
Photo: José Enrique Rquez
Translation: Sarah Louise Bussey
