jueves, 24 de julio de 2014

POSOS DE CAFÉ

 Hay a quien la soledad
le atrapa por la espalda,
y un día tomando café
se da cuenta que la vida
está llena de carencias.

Hay quien disfruta con ella,
y mantiene a raya al mundo
enarbolando el estandarte...
"más vale solo que mal acompañado".

Pero de lo que no cabe duda,
querida amiga mía,
es que hay que aprender
de cualquier manera
a convivir con ella, porque...
"la soledad es el imperio de la conciencia".

Puede habitar en el trayecto
que existe entre tú mano y la suya,
entre tus labios y sus besos,
entre tus palabras y su oído,
solo depende del momento
que hayas escogido.
Después de la felicidad,
 de la sonrisa, del amor,
 ¡vuelve aparecer la maldita soledad,
para fastidiarnos la existencia!

No quisiera ir más allá
de mi moderado entusiasmo,
y fisgonear en los posos de tú taza,
en donde los secretos fluirían
como la yedra y dejarían al descubierto
las tristes miserias y los deseos perversos
 de la soledad imperfecta.

Colección ¿Quién me presta una fotografía?
                                                               Foto: Emma

PÒSITS DE CAFÈ

Hi ha a qui sa solitud
li atrapa per s'esquena,
i un dia prenent cafè
s'adona que la vida
està plena de manques.

Hi ha qui gaudeix amb ella,
i manté a ratlla al món
enarborant s'estendard...
"més val sol que mal acompanyat".

Però des que no hi ha dubte,
volguda amiga meua,
és que cal aprendre
de qualsevol manera
a conviure amb ella, perquè...
"sa solitud és s'imperi de sa consciència".

 Pot habitar en es trajecte
 que existeix entre sa teua mà i sa seua,
entre es teus llavis i es seus petons,
entre ses teues paraules i sa seua oïda,
solament depèn des moment
que hagis escollit.
Després, després de sa felicitat,
des somriure, de s'amor, sempre
torna aparèixer sa maleïda solitud,
per fastiguejar-nos sa vida.

No volgués anar més enllà
del meu entusiasme moderat,
i tafanejar en es pòsits de sa teua tassa,
on els secrets fluirien
com s´heura i deixarien as descoberts
ses tristes misèries i es desitjos perversos
de sa solitud imperfecta.

Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto:Emma
Traductor: Francesc M. Barceló

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA - Si me vas a dejar, mejor no me digas nada, bien puedes pegarme un tiro o darte la media vuelta sin que yo me enter...