miércoles, 1 de octubre de 2014

HIJOS DE LA LUNA


 Las criaturas de la noche, hijos de la luna,
huelen a perfume y a pico.
Alguien dijo que yo estaba soñando,
pero no era cierto,
porque siempre mantengo los ojos abiertos.

En un rincón, tumbado en el sofá,
un cura borracho como una cuba,
iba recitando el antiguo testamento.
Mientras, un loro repetía hasta la saciedad.

- Al salón, al salón, al salón...

Varias chicas de dudosa reputación
 daban vidilla a unos viejos babosos,
para sisarles cuatro miserables duros.
Al fondo, la madame
 iba animando al personal a jugar a la ruleta.
Unos apostaron la vida,
mientras, otros muertos en vida,
apostaban por pinchales y robarles las carteras.

Entraron dos chicas vestidas de monjas.
¿Buscando al cura? ¿Quién sabe? 
La noche se estaba animando
y una de ellas, sacó unos polvos del bolso,
 ¡y juro, que no eran de talco!
Unos simplemente lo esnifaron
 y otros se empolvaron hasta las cejas.

Porque aquí, aquí, nunca duerme nadie.
Porque si lo hicieras,
 ¡te echarían a los gorilas! 
Al fin y al cabo, todo es fruto
de la fantasía o de una que otra pastilla.

Hasta que llega la luz del día,
y las criaturas de la noche, hijos de la luna,
 salen despavoridos como vampiros,
 a esconder debajo la almohada... sus narices.

 Colección ¿Quién me presta una fotografía? 
                                                                            Foto: Antonio Garcia Garcia  
 
FILLS DE SA LLUNA

 Ses criatures de sa nit, fills de sa lluna,
fan olor de perfum i a xiringa.
Algú va dir, que jo estava somiant,
però no era cert,
perquè sempre mantinc es ulls oberts.

En un racó, tombat en el sofà,
un capellà borratxo com una cuba,
anava recitant s'antic testament.
Mentre, un lloro repetia fins a sa sacietat.

- Al saló, al saló, al saló...

Diverses noies de dudosa condiciò
donaven vidilla a uns vells bavosos
per fotra-los cuatra misarables billets.
Al fons, sa madame
anava animant as personal a jugar a sa ruleta.
Uns van apostar sa vida, i altres morts en vida,
apostaven per robar-los ses carteres

Van entrar dos noies vestides de monges.
 Buscant as capellà? Qui sap?
Sa nit s'estava animant
i una d'elles, treu polvos d'una bossa,
i juro, que no eren de talc!
Uns simplement l´esnifaben
i uns altres s'empolsaven fins a ses celles.

Perquè aquí, aquí, mai dorm ningú.
Perquè si ho fes,
et tirarien as goril·les!
Al cap i a la fi, tot és fruit
de sa fantasia o d'una o altra pastilla.

Fins que arriba sa llum des dia,
i ses criatures de sa nit, fills de sa lluna,
van sortir espaordits com a vampirs,
a amagar sota es coixí... es seus nassos.

Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: Antonio Garcia Garcia
 Traductor: Francesc M. Barceló

CHILDREN OF THE MOON

The creatures of the night, children of the moon,
smell the perfume and inject.
Somebody said I was dreaming,
but it was not true,
because I always keep my eyes open.

In a corner, lying on the sofa,
a priest drunk as a skunk,
was reciting the old testament,
whilst a parrot repeated endlessly,

"Lounge, Lounge, Lounge"

Various girls who looked like ladies of the night,
gave life and excitement to slavvering old men,
only to prise from them four miserable coins.
In the background the madame,
encouraged her staff to play roulette.
Some bet their life, the living dead
bet to shoot up and steal the wallet.

Two nuns entered, searching for the priest.
Or were they nuns? Who knows?
The night was alive,
 one of them pulled out bags of powder,
but I promise you it was not talcum powder!
Some simply sniffed
and others inhaled up to their eyebrows.

Because here, here, nobody ever sleeps,
because if they did
they would be cast to the gorillas!
At the end of the day,
everything is just fruits of fantasy,
that lies in the occasional pill.

Until the light of the day arrives,
the creatures of the night, children of the moon,
leave terrified like vampires,
and hide beneath the pillow...their noses.

Collection: Who has lent me this photograph?
Photo: Antonio Garcia Garcia
Translation:  Sarah Louise Bussey

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA - Si me vas a dejar, mejor no me digas nada, bien puedes pegarme un tiro o darte la media vuelta sin que yo me enter...