sábado, 23 de septiembre de 2017

VERTE DESNUDA

Verte desnuda es recordar la Luna. Y ese lunar que asoma, entre Marte y Júpiter, es la locura de una noche de verano. ¿Verte desnuda? ¡Si solo con verte es una tortura! Verte a la luz de la Luna, sería mirar la Tierra sentado sobre la Estrella Alhena, y ver las montañas de Sierra Morena pintadas de plata. O ver el caudal del río Guadalquivir bajar de color purpura. 
Verte, verte sería ver los siete colores del Arco Iris tiñendo el horizonte, mientras las gotas de lluvia viajan, buscando refugio en el mar Mediterráneo. Sólo con verte, ya tengo suficiente para perderme en el bosque de Otzarreta, en una noche de tormenta.
¿Qué no sentiría yo, si algún día  te viera desnuda? Verte, verte sobre la alcoba de un castillo, o en la cama de una cabaña, sería como ver pasar por mi vera una estela cruzar la Aurora Boreal. Verte desnuda, sería un viaje sin retorno, para quedarme a vivir en Saturno, colgado de un hilo, esperando que un día pronuncies mi nombre, para bajar volando hasta el planeta Tierra.

 
Collección: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".

TO SEE YOU NAKED 

To see you naked is it to remember the moon. The lunar that appears, between Mars and Jupiter, is the madness of a summers night. To see you naked? Only to see you is torture! To see you in the light of the moon is like looking at the earth sat upon the henna star, and to see the sorrel Sierra mountains painted in silver, or to see the river Guadalquivir flow beneath the colour purple.
To see you, to see you is like seeing the seven colours of the rainbow tinting the horizon, whilst the raindrops travel searching refuge in the Mediterranean sea. Only to see you , is enough to absconder in the Otzarreta forest on a tempestuous night.
 How would I feel, if one day I saw you nude? I see you, I see you in my mind lying upon a bed in a castle, or upon a bed in a cabin, to see you nude would be like watching a star pass through me as it crosses the Aurora Boreal. To see you nude would be like a journey where there is no return, to live on Saturn, hanging on a wire, waiting for the day that you pronounce my name, waiting for the day that you descend to earth.


Collection: "FIRST LINE OF THE STALLS".
Translation: Sarah Louise Bussey

Veure't nua

Veure't nua és recordar la Lluna. I aquesta piga que apunta, entre Mart i Júpiter, és la bogeria d'una nit d'estiu. Veure't nua? Si només amb veure't és una tortura! Veure't a la llum de la Lluna, seria mirar la Terra assegut sobre l'Estel Alhena, i veure les muntanyes de Serra Bruna pintades de plata. O veure el cabal del riu Guadalquivir baixar de color púrpura.

Veure't, veure't seria veure els set colors de l'Arc de Sant Martí tenyint l'horitzó, mentre les gotes de pluja viatgen, buscant refugi en el mar Mediterrani. Només amb veure't, ja tinc suficient per perdre'm en el bosc d'Otzarreta, en una nit de tempesta.

Què no sentiria jo, si algun dia et veiés nua? Veure't, veure't sobre l'alcova d'un castell, o en el llit d'una cabanya, seria com veure passar per la meva vora un deixant creuar l'Aurora Boreal. Veure't nua, seria un viatge sense tornada, per quedar-me a viure en Saturn, penjat d'un fil, esperant que un dia pronunciïs el meu nom, per baixar volant fins al planeta Terra.


Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló


miércoles, 6 de septiembre de 2017

EL MAR DEL OLVIDO

Que enorme es el olvido! Gigante! Y que duro se convierte cuando quiere atravesar la sorda
puerta del amor. Que silencio se interpone en la garganta de las esclavas palabras condenadas
al fracaso.

Lamentos que brotan en forma de lágrimas, y se pierden en la nada más absoluta del
desprecio, sin haber cumplido con la hazaña para las que nacieron. ¿Cuanto tiempo dura el 
olvido? ¿Cuanto tiempo debe durar la condena del alma?

Siempre expectante entre dos caras desiguales, yo continuo el firme propósito de
salveguardar el amor que no deseo olvidar. A pesar de los pesares de la indiferencia con la que
me obsequia. Me aferro a un no lejano pasado en el que compartía la simple razón de la
felicidad. Y camino sin destino por un desierto agotador, falto de esperanza y de cariño.
Desoladoras aspas de molinos me arrastran hacia las turbias aguas del Mar del Olvido.

 


Collección: "PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".

THE SEA OF OBLIVION

How enormous is the oblivion? Gigantic! How hard it becomes when it wants to cross the deaf
door of love. What silence stands between the throat and the enslaved words doomed to failure.

Lamentations that sprout in the form of tears, that are lost in the absolute worthlessness of
contempt, without fulfilling the feat for which they were born. How long does oblivion last?
How long should the sentence of the soul last?

Always expectant between two unequal faces, I continue with the firm purpose of
safeguarding the love that I don´t want to forget. In spite of the regrets of the indifference
with which she gives me. I cling to a non distant past in which I share the simple reason of
happiness. I walk aimlessly through an exhausting desert, lacking in hope and affection.
Devasting mill blades drag me down to the murky waters of the Sea of Oblivion.

    
Collection: "FIRST LINE OF THE STALLS".
Translation: Sarah Louise Bussey

EL MAR DE L'OBLIT 

Que enorme és l'oblit Gegant! l que dur es converteix quan vol travessar la sorda porta de
l' amor. Quin silenci s'interposa a la gola de les esclaves paraules condemnades al fracàs.

Laments que brollen en forma de llàgrimes, i es perden en el no-res més absolut del
menyspreu, sense haver complert amb la gesta per les quals van néixer. Quant de temps dura
l'oblit? Quant de temps ha de durar la condemna de l'ànima?

Sempre expectant entre dues cares desiguals, jo continu amb el ferm propòsit de salvaguardar
l'amor que no desitjo oblidar. Maigrat tot, la indiferència amb la qual m'obsequia. M'aferro a
un no llunyà passat en el qual compartia la simple raó de la felicitat. l camino sense destinació
per un desert esgotador, mancat d'esperança i d'afecte. Desoladores aspes de molins
m'arrosseguen cap a les tèrboles del Mar de l'Oblit.

  
Colleció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló 

LUNA NEGRA

               LUNA NEGRA Soy yo el que quisiera librarme de ti y el que quiere olvidarte sin perder la vida en el intento, que ando algo da...