sábado, 19 de abril de 2014

LA HORA DE LA SIESTA


Radiante posaba la paloma, 
de plumaje de seda blanca, 
igual que la espuma de la cresta de la ola
que llega a la costa, para abrazar las rocas.

Era un día de verano, de una tarde calurosa y soleada,
 en la que buscas encarecidamente la sombra de un pino.
Era la hora de la siesta, cuando el sol se apodera del universo
 y te quema los ojos cuando miras al cielo 
y el sueño se apodera de tu cuerpo, en algún rincón fresco.

Abandoné mis párpados a su suerte
 y mi espíritu salió volando, 
dibujando sin sentido un ángel de alas de oro.

Me crucé con la blanca paloma,
que portaba en el pico una ramita de olivo.

 Le pregunté: ¿dónde vas, paloma?
Respondió: ¡¡¡a donde me quieran!!!,
 mientras iba desapareciendo mar adentro.

  Colección Mi viejo álbum de fotos

S´HORA DE SA MIGDIADA

Lluminosa descansava sa coloma
 de plomatge de seda blanca,
igual que s’escuma de sa cresta de s´ona
 que arriba a sa costa, per abraçar ses roques.

 Era un dia d´estiu, d'una tarda calorosa i solejada, 
en sa que busques desesperadament, s’ombra d'un pi.
 Era s’hora de sa migdiada, quan es sol s’apodera de l'univers
 i et crema es ulls quan mires es cel 
i sa son s’apodera des teu cos, en qualsevol lloc fresc.

 Vaig abandonar ses parpelles a sa seua sort
 i es meu esperit va sortir volant,
 dibuixant sense sentit un àngel d'ales d’or.
Hem vaig creuar amb sa coloma blanca
que portava en es bec una branqueta d’olivera.

 Li vaig preguntar: On vas, colometa?
 – On em vulguin!!!, va respondre,
  mentre anava desapareixent mar endins.

Col·lecció Es meu vell àlbum de fotografies  

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA

EL AMOR SIEMPRE TRIUNFA - Si me vas a dejar, mejor no me digas nada, bien puedes pegarme un tiro o darte la media vuelta sin que yo me enter...