al besar sus labios rojos de fresa?
¿Qué aroma desprendería su cuerpo?
¿Con qué dulzura se movería
para inspirar a tan temeroso poeta?
Se levantó raudo de un salto
y agarró su desventurada pluma
y, desde el otro lado de la cama,
con tinta y papel de seda,
comenzó a desnudar su sublime silueta.
Describió como nadie sus curvas,
jugando con las luces y las sombras
de su tez blanca y discreta
y de sus ojos negro azabache.
La cubrió con la sábana,
hasta donde se pueden cubrir
las vergüenzas ajenas
y escribió con románticas letras,
del más íntimo lunar que la adornaba.
Sufre hoy su soledad el pobre poeta,
por no haber podido escribir la historia completa,
por no dañar el honor de tan bella damisela.
Cuenta la leyenda que ella todavía llora
cada vez que lee tan hermoso poema.
Colección ¿Quién me presta una fotografía?
Foto: Rosa M. Florido
SA PRINCESA I ES POETA
Quin pleer va haver de sentir aquell dia
en besar es seus llavis vermells de maduixa?
Quina aroma desprendria es seu cos?
Amb quina dolçor es mouria
per inspirar a tan temorós poeta?
Es va aixecar veloç d'un salt
Es va aixecar veloç d'un salt
i va agafar sa seua desventurada ploma
i, des de s'altre costat des llit,
amb tinta i paper de seda,
va començar a despullar sa seua sublim silueta.
Va descriure com ningú ses seues corbes,
Va descriure com ningú ses seues corbes,
jugant amb ses llums i ses ombres
des seu cutis blanca i discret
i des seus ulls negre atzabeja.
La va cobrir amb es llençol,
La va cobrir amb es llençol,
fins a on es poden cobrir
ses vergonyes alienes
i va escriure amb romàntiques lletres,
de sa més íntima piga que li adornava.
Sofreix avui sa seua solitud es pobre poeta,
Sofreix avui sa seua solitud es pobre poeta,
per no haver pogut escriure sa història completa,
per no danyar s'honor de tan bella damisela.
Explica sa llegenda que ella encara plora
Explica sa llegenda que ella encara plora
cada vegada que llegeix tan bell poema.
Col.lecció ¿Qui em deixa una fotografia?
Foto: Rosa M. Florido
Traductor: Francesc M. Barceló
THE PRINCESS AND THE POET
What joy he must have felt that day
to kiss her strawberry red lips?
What aroma would release itself from her body?
What sweetness would move
to inspire such a fearful poet?
He rose quickly with a jump
and grabbed his hapless quill,
and from the other side of the bed,
with ink and paper made of silk,
he began to undress her sublime silhouette.
He described her as nobody else could, her curves,
playing with the lights and the shadows
of her white and gentle complexion
and her jet black eyes.
He covered her with a sheet,
raising it, further and further, covering her body entirely,
no gaps were left, for shame and embarrasement to filter in,
he then wrote with romantic letters,
of the most intimate beauty spot that adorned her.
Today the poor poet suffers in his solitude,
he is unable to write the whole story,
for fear of dishonouring the beautiful damsel.
The legends says she cries
everytime she reads this beautiful poem.
Collection: Who has lent me this photograph?
Photo: Rosa M. Florido
Translation: Sarah Louise Bussey
No hay comentarios:
Publicar un comentario