En fin, en fin. Tras tanto tiempo sin presentar mis poemas a mis amigos y lectores, tras caminar de un lado a otro sin rumbo fijo. Viviendo sin más que contemplando los azares de la vida, pensando y recogiendo los frutos de las semillas sembradas. De acá para allá como errante peregrino, buscando el principio y el final, de este, mi penúltimo trabajo.
¡Válgame Dios! Que mi empeño nunca ha sido rendirme en ningún invite de escribir por costumbre, y hallar la memoria suficiente para no dejar atrás ninguna de mis luces.
En fin, en fin. ¿Cuantas razones habré tenido para seguir abriendo la puerta de mi página de poemas a una nueva tanda de sorpresas?
¿Seguirán mis letras latiendo en corazones y abrazos ? ¿O, en besos consoladores y desconsolados, cual vid que en el jardín se van enredando en el cielo, sin ton, ni son? Y en medio de tanta trama de amor y pasión, ¿Hallaremos algún sollozo árido, o un tierno llanto, bajo una luna quebrada?
¡Válgame Dios! Que mi empeño nunca ha sido rendirme en ningún invite de escribir por costumbre, y hallar la memoria suficiente para no dejar atrás ninguna de mis luces.
En fin, en fin. ¿Cuantas razones habré tenido para seguir abriendo la puerta de mi página de poemas a una nueva tanda de sorpresas?
¿Seguirán mis letras latiendo en corazones y abrazos ? ¿O, en besos consoladores y desconsolados, cual vid que en el jardín se van enredando en el cielo, sin ton, ni son? Y en medio de tanta trama de amor y pasión, ¿Hallaremos algún sollozo árido, o un tierno llanto, bajo una luna quebrada?
En fin, en fin. No prometo nada, porque nada tengo, ni nada os debo, más que el esfuerzo de agradar.
Sed pacientes a la hora de crucificar mis letras en el limbo, sólo suplico el mismo trato que en el momento en que tratéis de arrastrarme hasta los altares. Tal vez, un termino medio, fuera lo más justo para ambas partes.
Sed pacientes a la hora de crucificar mis letras en el limbo, sólo suplico el mismo trato que en el momento en que tratéis de arrastrarme hasta los altares. Tal vez, un termino medio, fuera lo más justo para ambas partes.
Gracias de antemano, por ser tan pacientes en el intento de pasar juntos los próximos meses. En fin, en fin...
Después de la presentación de mi último libro "ELS ÁNGELS QUE IL-LUMINAREN EL CEL" he pensado titular a mi colección de poemas:
Después de la presentación de mi último libro "ELS ÁNGELS QUE IL-LUMINAREN EL CEL" he pensado titular a mi colección de poemas:
"PRIMERA FILA DE PATIO DE BUTACAS".
WELCOME, PLEASE TAKE A SEAT!
And so, after so long without presenting my poems to my friends and readers, after wondering from side to side aimlessy, no longer contemplating the hazards of life, no longer thinking, no longer gathering the the fruits of the seeds sown, I travelled like an errant pilgrim, searching for the beginning and the end of my penultimate work.
Along the winding erratic paths, never once did I wish to surrender to write for the sake of writing, my mind is still alive with flashes and images of stories untold.
How many reasons have I had to continue opening the door of my page of poems to a new batch of surprises? Will my lyrics continue to beat withing hearts and embraces? Will my lyrics still console within kisses? Will the entangled vine reach the sky spiraling as it goes? In the midst of so much love and passion, will we find an arid sob, a tender cry underneath a broken moon?
So, I can promise nothing, I have nothing, I owe nothing other than the desire to please.
Be patient as you crucify my words and leave them to limbo, I only beg the same treatment when you try to drag me to the altars. Perhaps, a middle term, was the best for both parties. Thank you in advance for being so patient in the effort of passing together the next few months.
After the presentation of my last book, "THE ANGELS THAT ILLUMINATE THE SKY", I thought it only right to name my next collection of poetry with the same title.
Along the winding erratic paths, never once did I wish to surrender to write for the sake of writing, my mind is still alive with flashes and images of stories untold.
How many reasons have I had to continue opening the door of my page of poems to a new batch of surprises? Will my lyrics continue to beat withing hearts and embraces? Will my lyrics still console within kisses? Will the entangled vine reach the sky spiraling as it goes? In the midst of so much love and passion, will we find an arid sob, a tender cry underneath a broken moon?
So, I can promise nothing, I have nothing, I owe nothing other than the desire to please.
Be patient as you crucify my words and leave them to limbo, I only beg the same treatment when you try to drag me to the altars. Perhaps, a middle term, was the best for both parties. Thank you in advance for being so patient in the effort of passing together the next few months.
After the presentation of my last book, "THE ANGELS THAT ILLUMINATE THE SKY", I thought it only right to name my next collection of poetry with the same title.
"FIRST LINE OF THE STALLS".
Translation: Sarah Louise Bussey
BENVINGUTS! VAGIN PRENENT SEIENT
BENVINGUTS! VAGIN PRENENT SEIENT
En fi, en fi. Després de tant temps sense presentar els meus poemes als
meus amics i lectors, després de caminar d'un costat a un altre sense
rumb fix. Vivint sense més que contemplant els atzars de la vida,
pensant i recollint els fruits de les llavors sembrades. D'aquí cap
enllà com errant pelegrí, buscant el principi i el final, d'aquest, el
meu penúltim treball.
Valgui'm Déu! Que la meva obstinació mai ha estat rendir-me en cap envit d'escriure per costum, i trobar la memòria suficient per no deixar enrere cap de les meves llums.
En fi, en fi. Quantes raons hauré tingut per seguir obrint la porta de la meva pàgina de poemes a una nova tanda de sorpreses?
Seguiran les meves lletres bategant en cors i abraçades ? O, en petons consoladors i desconsolats, com vinya que en el jardí es van embullant en el cel, sense solta, ni volta? I enmig de tanta trama d'amor i passió, Trobarem algun sanglot àrid, o un tendre plor, sota una lluna feta fallida?
En fi, en fi. No prometo res, perquè res tinc, ni gens us dec, més que l'esforç d'agradar.
Sigueu pacients a l'hora de crucificar les meves lletres als llimbs, només suplico el mateix tracte que al moment en què tracteu d'arrossegar-me fins als altars. Tal vegada, terme mitjà, fos el millor per a ambdues parts.
Gràcies per endavant, per ser tan pacients en l'intent de passar junts els pròxims mesos. En fi, en fi...
Després de la presentació del meu últim llibre "ELS ÁNGELS QUE IL-*LUMINAREN EL CEL" he pensat titular a la meva col·lecció de poemes:
Valgui'm Déu! Que la meva obstinació mai ha estat rendir-me en cap envit d'escriure per costum, i trobar la memòria suficient per no deixar enrere cap de les meves llums.
En fi, en fi. Quantes raons hauré tingut per seguir obrint la porta de la meva pàgina de poemes a una nova tanda de sorpreses?
Seguiran les meves lletres bategant en cors i abraçades ? O, en petons consoladors i desconsolats, com vinya que en el jardí es van embullant en el cel, sense solta, ni volta? I enmig de tanta trama d'amor i passió, Trobarem algun sanglot àrid, o un tendre plor, sota una lluna feta fallida?
En fi, en fi. No prometo res, perquè res tinc, ni gens us dec, més que l'esforç d'agradar.
Sigueu pacients a l'hora de crucificar les meves lletres als llimbs, només suplico el mateix tracte que al moment en què tracteu d'arrossegar-me fins als altars. Tal vegada, terme mitjà, fos el millor per a ambdues parts.
Gràcies per endavant, per ser tan pacients en l'intent de passar junts els pròxims mesos. En fi, en fi...
Després de la presentació del meu últim llibre "ELS ÁNGELS QUE IL-*LUMINAREN EL CEL" he pensat titular a la meva col·lecció de poemes:
Col.lecció: PRIMERA FILA DE PATI DE BUTAQUES
Traducció: Francesc M. Barceló
No hay comentarios:
Publicar un comentario